Blog d´en Toni Ferran

És que no paren…

Des del final del franquisme –en un tres i no res farà quaranta anys- la judicatura espanyola deu ser de les poques castes que manté el grau d’arbitrarietat inalterable, globalment considerada. Els hauria de fer vergonya, si en tinguessin.

El país del Sud té un tribunal Constitucional que es permet contradir les lleis que la ciutadania referenda, com si la sobirania residís en el tribunal i no en els ciutadans. I això, tenint el mandat exhaurit un nombre significatiu dels seus membres.

També té un tribunal Suprem que es permet judicar lleis, com si fos el Constitucional. Quan no li agrada una llei del Parlament, dicta que es canviï. Per a més INRI, no ho diu a qui l’ha fet –el Parlament- sinó a qui li toca posar-la en pràctica- el Govern. Es dona la paradoxa, doncs, que el club de cantamanyanes de la plaza de la Villa de París pretén obligar al Govern a no complir una llei del Parlament.

I, per reblar el clau, el president del tribunal Superior colonial, es permet parlar a la premsa d’una interlocutòria que ha dictat, sense haver-la entès. El ridícul que ha fet el pobre quídam, és dels que faria dimitir a qualsevol, en un país civilitzat. Però ells no gasten, d’aquesta mena de manies…

Trobaríem més exemples de manca de dignitat, si féssim memòria: jutges vedette que instrueixen causes sense cap rigor, per filies i fòbies; sentències ad hominem per declarar il·legal un partit que no agrada a la ortodòxia espanyolista, sota el pretext que la condemna de la violència que fa als seus estatuts no és prou creïble… Inasequibles al desaliento, com la Falange, les van fent, una d’arrere l’altra. Està a punt de tornar al poder un partit que mai ha condemnat els crims del franquisme, però la judicatura no hi veu problema. Per què? Aquests són dels seus, i els bascs són l’enemic; no és el mateix.

És evident, que l’aparell d’administració de Justícia de l’Estat és un aparell d’administració de venjança i repressió. Això hauria de canviar; em pregunto si podem o, encara millor, si cal que hi perdem el temps. Em sembla que no. Aviat farà 300 anys del Decret de Nova Planta d’en Felip d’Anjou; fem-ne un altre, que revoqui totes les autoritats, com feia l’article 51 d’aquell, i que estableixi el nostre propi òrgan d’administració de Justícia.

Després d’haver declarat la independència, naturalment.