Blog d´en Toni Ferran

El principi del fi

Sembla que els òrgans político-judicials espanyols hagin muntat un concurs, a veure qui es passa pels “considerandos” més vegades i més sovint, la voluntat dels catalans. Què es pensen, que els deixarem fer? Que no veuen com els va, a la riba Sud del mediterrani, als que es creuen que poden vulnerar, impunement i sistemàtica, la voluntat dels pobles?

No sembla probable que passi com a Líbia, on un poble en armes derrota l’exèrcit del seu opressor. Però hi ha certs aspectes que són comuns a totes aquestes mostres d’insubmissió popular; bàsicament, una: la facilitat de comunicació actual. La batalla entre la comunicació i la censura, l’ha perduda aquesta darrera. La caiguda de l’imperi soviètic, la va causar la televisió. El “pásalo “ de l’endemà del 11 M a Madrid, Tunísia, Egipte, Líbia, Iemen, Síria… Tot són fenòmens nascuts de la extrema facilitat de comunicació entre les persones. Interrompre Internet, que és tècnicament possible, és aturar l’economia.

Potser són les ganes que en tinc, però em sembla que, gràcies a l’estupidesa espanyola, s’estan congriant els núvols de tempesta que han de portar la pluja que farà brotar la independència de Catalunya. És una estupidesa congènita, irreprimible, que no cessarà. A nosaltres ens correspon posar els mitjans per a què ja no ens afecti: que no segueixin usurpant la nostra sobirania. Qualsevol d’aquestes putades por ser la que ho desencadeni tot…