Montjuïc, el Memorial democràtic i la misèria moral dels comunistes
Agost 19, 2011 on 10:59 am | In Política catalana |En aquest assumpte, s’hi poden veure fàcilment indicadors de la iniquitat dels comunistes vergonyants que encara queden al país.
No es tracta ara d’emular Plutarc i començar a establir paral·lelismes entre els currículums dels totalitaris d’un i altre bàndol; però n’hi va haver, i molts. El paradigma de l’excusa que invocaven per matar milions de víctimes –una pretesa supremacia- és la única diferència real entre Hitler i Stalin: el del primer era la raça ària, el del segon, la classe obrera.
Són de la colla d’aquests dos monstres, els qui assassinaven durant la Guerra Civil. En mig d’uns i altres, i pagant amb penes, sofriment i la mateixa vida fins i tot, la majoria de la gent. Que era d’esquerres o de dretes, catòlica o atea, però no era totalitària; les víctimes, fonamentalment, van sortir d’aquesta majoria. Els botxins, dels totalitaris.
Saura i la seva iniqua caterva es van proposar fer el mateix que havia fet el franquisme el 39: donar reconeixement a les víctimes d’un costat i negar-lo a les de l’altre. És a dir, posar-se al costat d’uns dels botxins, per explotar en benefici propi les víctimes dels altres criminals.
Per sort, la democràcia comporta la facultat d’esmenar els errors, i els criptocomunistes ja han perdut el poder. Ara, quan la Generalitat treu el Memorial Democràtic de l’edifici decrèpit on l’ecoloxista armani l’havia posat, i el fa instal·lar a Montjuïc, ho aprofiten. No pas per reconèixer que als edificis decrèpits cal enviar-hi els paletes i no els Memorials Democràtics, sinó per blasmar la decisió de portar la institució a un lloc certament més apropiat: on el feixisme va matar un President de Catalunya.
Companys fou assassinat per l’exèrcit franquista als glacis del castell, precisament per ser el President democràtic de Catalunya; quin millor lloc per commemorar les víctimes, que allà on fou afusellada la més significada de totes! No pas morta per trets disparats en combat: assassinada a sang freda…
Com que ja no tenen la possibilitat d’imposar els seus dictats des del poder, recorren a quintacolumnistes parapetats en diversos llocs de la societat civil, per aparentar el suport popular que les urnes acaben de dir que no tenen. Un galifardeu insignificant surt ara, per baladrejar que no es poden barrejar les víctimes d’un i altre bàndol. Com si Alemanya “decidís commemorar dedicant homenatges tant a víctimes dels nazis com a membres de les SS”, diu literalment. És una confessió implícita de la misèria moral d’aquest subjecte i els seus instigadors, que equipari els membres de la sanguinària milícia repressiva nazi, amb pacífiques persones mortes a trets en una o altra cuneta pels escamots anarquistes o comunistes, que són tant víctimes del totalitarisme antidemocràtic com les altres.
Les víctimes sempre es podran barrejar entre elles, perquè són igualment víctimes, per damunt de diferències ideològiques. I els criminals que torturaven i assassinaven també, perquè són igualment criminals, i cap pretext ideològic els pot justificar. Amb qui no es pot barrejar els criminals, és amb els qui defensaven la legalitat republicana amb les armes a la mà, al camp de batalla, contra els sediciosos.
Quan es nega el record a una part de les víctimes, s’està compartint les motivacions dels seus botxins. Automàticament. Les guerres civils són un horror que cal recordar per evitar que es repeteixin; glorificar els assassins d’un costat amb la ocultació de les seves víctimes, és col·laborar activament a la seva repetició. Per més que es vagi per la vida posant carona de capellanet laic!
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^