Blog d´en Toni Ferran

Duran i Lleida torna a duranejar

Semblava que amb el poder a la Generalitat, a CiU havia arribat el final de les duranades; però mig any d’abstinència deu ser excessiu per al de la Franja.

Duran i Lleida no és independentista; els gats, quan es reuneixen a les teulades per miolar a la Lluna, ho comenten enriolats com el famós gat de Cheshire. Amb la que cau, la revelació d’aquesta mena d’intimitats mig vergonyants, ja, comença a cansar. Ni a Unió ja no el segueix tothom, en aquest assumpte. A Convergència, ni cal dir… Fins i tot els qui no ho eren, com el propi Jordi Pujol, consideren que es van equivocar, vist com ha anat.

També defensa la presència del catalanisme polític en un futur govern d’Espanya; amb aparent convicció, sosté la càndida il·lusió de l’esperit que aquesta presència faria que Espanya entengués Catalunya i acabés bé «el problema catalán».

Home de Déu! Si els espanyols han entès Catalunya des del primer moment: és la vaca amb un braguer prou productiu per viure ells sense fotre ni brot. Mira si ho tenen clar, que diuen allò de antes roja que rota. Cambó i Companys ja van ser ministres a Madrid, amb uns resultats per a Catalunya perfectament descriptibles. Un incís: «la presencia del catalanisme» és l’eufemisme que utilitza Duran per dir «si em fan ministre». I aquesta és una piula que al pobre li fa llufa un cop darrere l’altre, des dels temps del president Pujol.

Sembla ser, però, que el seu disgust no té gaires possibilitats de reedició. Per una part, s’augura una majoria absoluta per al PP que ho farà impensable. Per altra, les enquestes fetes a Madrid diuen que molta gent no veuria bé un pacte amb els nacionalistes (aquí hi entres els del PNB, també), en el cas poc probable de que no hi hagués majoria absoluta. Per què han de “comprar” el vot a l’engròs, si el poden comprar a la menuda, si arriba el cas… Ja pactaran assumpte per assumpte, com s’ha fet sempre.

Però potser sí, que no torna a fer com abans, després de tot; ara, la duranada ha sortit per vacances, quan hi pot haver menys risc d’un calbot d’en Mas. Que ara ja és President.