Hearst, Murdock…
Juliol 19, 2011 on 11:27 pm | In Calaix de sastre |Charles Foster Kane, el protagonista dels film «Citizen Kane» (1941), va ser el transsumpte narratiu de William Randolph Hearst; el fictici Elliot Carver, a «Tomorrow Never Dies» (1997), ho era de Rupert Murdock.
L’imperi periodístic de Hearst va propiciar, en el món real, la guerra de Cuba, en llençar els Estats Units a conquerir la illa, llavors colònia espanyola. Les quatre banyeres rovellades de la marina de guerra espanyola van fer la fi del poll davant la flota yanki, amb vaixells de guerra bons.
A «Tomorrow…», el fictici Elliot Carver, també pretén muntar una tercera guerra mundial, començant-la entre Xina i la marina reial de sa graciosa majestat britànica. Com que la pel·lícula és de la sèrie de James Bond, Pierce Brosnan ho impedeix, fent el paper de l’agent secret britànic, després de causar unes destrosses considerables al catamarà del fílmic magnat de la premsa. Ajudat per l’agent xinesa Wai Lin (Michelle Yeoh), que hi col·labora només per donar la nota ètnica i tenir la rèplica femenina característica de la sèrie, a l’escena final.
Amb uns agents de sa graciosa majestat britànica menys secrets però del tot veritables, ara li acaben de clavar una dolorosa puntada de peu on fa mal, al Murdock del món real. Dels quatre poders que dominen les democràcies –la premsa està considerada el quart poder- n’hi ha dos que sembla que estan segurs de no tenir cap responsabilitat: el judicial i el mediàtic.
Del judicial n’és una bona mostra el Constitucional espanyol, entestat en donar-ne una de freda i una de calenta, a la qual segueix indefectiblement una altra de freda, que així –deuen pensar- allunyen les sospites d’imparcialitat. A la sentència de l’Estatut, es passaven pel folre la veu del poble que el va referendar. Amb Bildu, no (en aquest cas, els resultats electorals ho van dir després, què en pensava el poble de l’assumpte). Fa quatre dies, ha donat al PP un regidor més a Barcelona…
El poder mediàtic també s’ha cregut, des de fa un bon nombre d’anys, que ningú li empatava la basa. Tothom sap que la majoria de periodistes parlen desacomplexadament i sense cap respecte a la sintaxi, sobre coses que no han entès. Mai permetrien que la veritat els espatllés un bon titular, però Murdock havia anat un pas més enllà: havia generalitzat iniqua manca d’ètica dels paparazzi a tots els camps de la informació.
Estarem davant el principi del fi d’aquest sinistre personatge? El temps ho dirà…
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^