Quants en cria el pa, i no en mata cap!
Juliol 16, 2011 on 11:39 am | In Llegit a la xarxa |Llegeixo en un diari digital que una psicòloga sosté que als homes –així en general- ens agrada la pornografia i el futbol perquè som immadurs. I s’ha quedat descansada!…
Dedicar-se a fer de psicòleg/oga, sobretot si s’és de la secta freudiana, deu requerir un ego severament hipertrofiat, com el dels argentins. De fet, està generalment admès que escoltar un argentí parlar de psicologia freudiana és el súmmum de la comicitat.
No ho dic pel porno, una indústria que, com la de les begudes de cola o la de les “chuches” de pectina i coloraines, es dedica a fabricar porqueries que es venen bé. Ho dic per per l’afirmació sobre la primarietat dels aficionats al futbol. I les aficionades, que també n’hi ha, i cada vegada més. Hi deu haver éssers primaris amb afició al futbol, però per a molta gent, homes i dones intel·ligents, el més admirable d’aquest esport és la possibilitat que ofereix de mentalitzar un col·lectiu humà per a què adquireixi la convicció que podrà vèncer en el joc, i que aquesta convicció sigui precisament allò que el faci vèncer. Sensu contrario, si creuen que no podran vèncer, difícilment venceran.
Si psicòlegs /ogues volen aprendre una mica del funcionament de la psique humana, que facin un foc amb tots els llibres de psicologia freudiana que tinguin, i comencin a analitzar el què fa en Pep Guardiola amb els seus jugadors, a can Barça.
D’això, abans de la troballa de la collonada psicològica, se’n deia conèixer l’ànima humana. A la Grècia clàssica, fa alguns mil·lennis, ja en sabien un munt, mentre que psicòlegs/ogues d’avui, dels clàssics només n’han vist un reportage al National Geographic. Una mostra: de l’admiració per la mare en diuen «complex d’Èdip»; doncs bé, si ho haguessin llegit mínimament, sabrien que Èdip va jeure amb Iocasta després de matar el seu marit Laios, rei de Tebes, sense saber que ella era la seva mare i ell el seu pare. Després, quan ho va saber, es va arrencar els ulls…
Com que ja fa molts anys que vaig passar la pubertat –l’època en la qual segons la superstició psicològica tots els mascles passem el complex d’Èdip- i mai vaig jeure –en sentit bíblic- amb la meva mare, ni tan sols em va passar pel cap (si ho hagués provat, el clatellot que m’hauria emportat l’haurien sentit a les antípodes!) i, a més, conservo els dos ulls, alguna cosa li deu fallar, al catecisme psicològic. Que tingui la vista cansada i em calgui dur ulleres per llegir, és cosa de l’edat; Èdip no en deu tenir cap culpa, em temo.
Quants en cria el pa, i no en mata cap!
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^