Montilla strikes again
Juliol 2, 2011 on 7:50 pm | In Política catalana |He sentit José Montilla aquest matí a les notícies del 3/24; encara es permet donar directrius per al proper congrés del seu partit, el pobre!
Postula que la renovació que surti del seu proper congrés no sigui total, a la cúpula del PSC. No el considero tan il·lús com per suposar que es salvarà de la crema, però sembla que vulgui salvar el cul d’alguns dels seus, que l’han seguit cegament, amb tossuderia bovina. Què els podran ensenyar, aquests de la vella guàrdia, als nous? Com ho han de fer per perdre eleccions, per enfonsar el partit? Són les úniques coses que han sabut fer amb eficàcia…
Des d’aquelles llunyanes primeres eleccions al Parlament després de la mort de Franco, el PSC –els dirigents del PSC- no han estat a l’alçada. Uns grisos Raventós, Obiols i Nadaló, un patètic Montilla (i en menor mesura l’excèntric Maragall) s’han guiat per l’antipujolisme com a objectiu central. Mai van tenir una estratègia de país; la de partit i gràcies. Els resultats al cinturó roig de Barcelona i a les eleccions municipals i les del Congreso, els han gaudit sempre per obra i gràcia del PSOE. Fins i tot quan rebien vots dels votants habituals de CiU, que així volien parar el PP a Madrid (suïcida estratègia, a fe!)
L’error de Raventós, emmurriat per una victòria de Pujol que considerava seva per dret, de refusar fer un primer govern de la Generalitat en coalició, va ser dels que fan època. La cúpula socialista, formada per nois “camacus”, de pis de l’Eixample barceloní, va veure CiU com una força de comarques, que no es podria imposar mai en un país amb la macrocefàlia barcelonina del nostre. Els vots del PSOE, del qual n’eren els franquiciaris al mercat electoral català, els havien de donar la victòria sistemàtica, al seu entendre. Un d’ells va arribar a afirmar en privat que si el PSC presentés un sofà com a candidat, el sofà guanyaria les eleccions. Fins que els fats els van castigar i, presentant un sofà rere l’altre, van guanyar les eleccions. Dos cops. Que ha sigut quan se’ls ha vist el llautó.
Encara que la ruïna del PSC facilita les victòries de CiU, no crec que al país li convingui que l’actual desfeta de les esquerres es perpetuï. Els indignats, són els orfes polítics que han deixat aquests morts; com estan ara, infiltrats d’antis de totes les llets, són un humus disposat a rebre i fer fructificar qualsevol llavor de demagògia, per descabellada que sigui. La granja d’Orwell a un pas, si se’ls prenen en broma…
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^