Només un 28%
Juny 30, 2011 on 12:01 pm | In Política catalana |Només un de cada quatre catalans s’oposaria a la independència de Catalunya i votaria per la pertinença a l’Estat espanyol; dos de cada quatre estarien d’acord en una Catalunya sobirana, i l’altre no diu res.
La primera pregunta que ve al cap, és si aquest 28% pot imposar el seu criteri a la resta. Sembla clar que no. El pot imposar Espanya? Aquesta és, per a mi, la pregunta. Sembla factible que Escòcia es converteixi en un estat independent de la Gran Bretanya, sense que el Parlament de Westminster acordi impedir allò que esculli el d’Edimburg. Però els espanyols només seran demòcrates com els anglesos quan les gallines pixin.
Ergo, no cal plantejar una declaració d’independència pactada amb Espanya. Caldrà pactar-hi la separació –la operatòria de la separació- però no la declaració d’independència, pròpiament dita. No cal; el sistema democràtic situa la sobirania en el poble. Són els pobles, doncs, qui donen validesa a les lleis, i no les lleis als pobles. Que la Constitució espanyola no reconegui el dret dels catalans a tenir Estat propi, no invalida el nostre dret a tenir-lo. Des del mateix moment en què nosaltres, com a poble, decidim ser independents, la Constitució espanyola passa a ser legislació estrangera i sense cap força per obligar, dins el nostre territori.
Pel què fa a la pregunta de si Espanya pot impedir legalment o legítima, que per al cas és el mateix, que Catalunya es declari Estat independent, la resposta és no. Clarament. Per tant, només podria impedir-ho militarment. La pregunta, és si podria realment permetre-s’ho dins el context geopolític d’avui dia. És evident que la intervenció militar tindria defensors aferrissats; són fàcilment identificables des de fa temps, ja. Que el context geopolític els ho permetés, vull creure que no. Però cal treballar per a què aquesta hipòtesi guanyi en certesa. La guanyarà si aquest 42,9 % de sís a la independència supera el 50%; i com més llargament el superi, millor. I si la desconnexió de l’Estat espanyol ja no genera grans incerteses, perquè Catalunya funciona prou autònomament, administrant els seus impostos, tenint els seus propis serveis públics.
La col·laboració dels espanyols a fer que el nombre d’independentistes segueixi augmentant a Catalunya, la tenim assegurada. Des del decret de Nova Planta fins a l’actualitat, tots els arguments cauen del mateix costat. Ni repúbliques ni monarquies, ni dretes ni esquerres han trencat mai la seva congruència més absoluta. Qui pot esperar que la cosa canviï? El recentment expressat desengany del president Pujol, per la impossibilitat de trobar un encaix entre Catalunya i Espanya, no és més que el darrer episodi d’una corrua de desenganys que generacions i generacions de catalans, des de fa segles, pateix un cop darrere l’altre. Jo ja en tinc prou. A qui no ho entengui, li puc fer un dibuix.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^