El curiós cas de can Pobla
Juny 27, 2011 on 12:33 pm | In Paper vell |Aquesta emblemàtica casa que es troba a mig camí de la Mola, té una història amb algunes particularitats.
Des de l’any 1013, en el qual els comtes de Barcelona en feren la donació, el 10 d’agost, dia de sant Llorenç, precisament, l’alou de Matadepera i alguns altres, es començaren a poblar de masos remences. La parròquia de Matadepera també seria instituïda molt aviat, de forma que aquells masos tenien com a senyor feudal l’abat del monestir, i com a parròquia la de Sant Joan de Matadepera, llavors radicada a l’església que ara en diem «de can Roura». L’actual parroquial no ho arribaria a ser fins a principis del segle XXè.
El cas de can Pobla seria una mica diferent. L’abat Domènec de Villalba establí a Macià Pobla, fins llavors servent del monestir, l’edifici i les terres que havien estat de la vaqueria dels monjos, per a què ho tingués com a pagès. La remença i la resta de mals usos ja havien estat declarats redimibles per la sentència arbitral de Guadalupe, promulgada per Ferran II, però el sistema emfitèutic era el mateix de l’Edat Mitjana. L’escriptura notarial d’establiment fou firmada el 14 d’octubre del 1539, davant el notari de Terrassa Joan Gili.
Per qüestions de proximitat evidents, si més no, els Pobla anaven a satisfer les seves necessitats religioses al monestir. Potser el fet de la vinculació inicial amb els monjos també hi tenia alguna cosa a veure. Així, Francesc Pobla, rebesnét de Macià, en el capbreu que atorga el 5 de maig del 1669, es confessa ser de Sant Llorenç del Munt, no pas de la parròquia de Sant Joan de Matadepera. Can Pobla té, ja llavors, una capella dedicada a sant Esteve, però sense la categoria parroquial.
Però a inicis del segle XVII els benedictins abandonen definitivament el monestir, on ja no tornaran mai més a radicar-hi una comunitat. Per resoldre el problema pastoral dels Pobla, pacten amb el rector de Matadepera: a canvi d’un estipendi anual que pagaran els benedictins, el rector pujarà a dir-los missa i a atendre’ls en les qüestions religioses.
Com que els monjos no compleixen amb els pagaments, el rector, després de requerir-los per conducte notarial, els reclama judicialment el pagament dels estipendis endarrerits. L’assumpte es resol per mitjà d’una transacció extrajudicial, feta davant el notari Joan Mimó, de Sabadell, l’any 1810. El document es troba al fons notarial de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS E 338 f §1#62, r a 65, r). Els benedictins i el rector pacten que en comptes de 100 lliures anuals, només n’hi pagaran 25, i que els Pobla hauran de baixar a l’església parroquial –avui de can Roure- per a les misses, batejos, casaments, enterraments, etc.
D’aquesta forma, doncs, can Pobla passava a formar part de la parròquia de Matadepera.
Adjunto un document on es poden veure, de forma més detallada, els documents que acrediten aquesta annexió de can Pobla a Sant Joan de Matadepera. Abans de clicar sobre el link, cal que obriu el vostre lector de pdf.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^