Dèiem ahir…
Juny 9, 2011 on 12:51 pm | In Calaix de sastre |Quatre anys després d’abadonar aquest blog, per no tenir la temptació de parlar de coses que la discreció deguda al càrrec em vedava, torno a dir la meva.
Segons s’explica, fra Luís de León va reprendre amb aquesta frase les seves classes a la universitat, després d’un llarg parèntesi, forçat per un conflicte que tingué amb el poder.
En el meu cas, la meva relació amb el poder no ha estat de conflicte. Ben al contrari, vaig deixar d’escriure aquí pel fet de participar d’una espurna de poder, com a regidor de l’Ajuntament de Matadepera.
Acabat aquest cicle –demà és el meu darrer dia com a regidor en funcions- torno. El pas per la política comporta maldecaps, desenganys i també algunes alegries. Com tot, per altra banda. La darrera d’aquestes alegries, coneguda aquest dilluns a la visita d’obra, ha estat conèixer la sentència del tribunal del Contenciós – Administratiu sobre un recurs interposat pel Col·legi d’Arquitectes contra el concurs per adjudicar la redacció del projecte del nou Teatre – Auditori i Escola de música de Matadepera.
Més atent a procurar feina als arquitectes novells que a garantir la bona qualitat acústica de l’equipament cultural, el COAC es va oposar a què el concurs establís com a requisit previ per participar al concurs, una experiència prèvia en aquesta mena de instal·lacions, que vam xifrar en quatre edificis de similars característiques. Abans, ja, la Secretària municipal havia volgut eliminar aquest requeriment, per evitar el conflicte que finalment va dur-nos. Però l’actuació política té per finalitat defensar els interessos generals de la població, no pas fer la vida còmoda als funcionaris.
Em va dur a defensar a tota ultrança la inclusió d’aquest filtre, el convenciment que un edifici a quatre vents seria vist pel projectista –fos qui fos- com una ocasió de lluïment professional. La qualitat estètica, per tant, se li podia donar per descomptada, tot i que l’encàrrec demanés austeritat ornamental. Calia centrar la idea principal del projecte en la excel·lència en matèria d’acústica. Un bonic edifici es visita un cop i ja està vist, un bon auditori es visita sovint, si l’acústica és molt bona.
El tribunal aprecia la legitimitat d’aquesta mesura, destinada a assegurar la millor acústica possible. Hi ho ha fet, a més, no pas amb argument d’interpretació normativa, sinó amb un argument de sentit comú: posa l’exemple de la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, una veritable joia del gòtic català, però amb una acústica pèssima.
A vegades, quan tens raó, te la donen.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^