La llista més votada i l’abstenció
Gener 26, 2008 on 12:45 pm | In Política catalana |CiU propugna al programa electoral que governi la llista més votada. Ahir al vespre, David Madí, que va venir a Matadepera a presentar el seu llibre, donava l’argument principal per a aquesta proposta: hi ha molta gent que, en veure que en pactes de despatx entre perdedors es torça la voluntat popular expressada per les urnes, s’enfada i es desenganya de votar. Allò de: «si no governa qui hem triat els electors, que s’ho facin; no vaig a votar més!»
Admetent que la gent voti “a la contra” –el contrari de l’enemic polític més ben situat-, es podria dir que amb aquests pactes no governa aquell a qui la majoria no vol al govern. Això també seria coherent, en termes de democràcia. Però l’increment galopant de l’abstenció sembla indicar que no és així. Els indicis apunten cap a què a les properes eleccions hi haurà també una abstenció considerable. Cal creure, doncs, que la immensa majoria de l’electorat vota “a favor” i si no serveix de res, no vota més.
Llavors, la coherència democràtica rau en què governi la llista més votada, encara que sigui en minoria. Es pot pensar que la proposta és interessada, atès que amb aquesta regla CiU governaria a la Generalitat. Segurament la governaria, però si fos un simple càlcul especulatiu, se li podria girar en contra: es tancaria la possibilitat de fer pactes per desplaçar el PSC –no hi ha cap altra força propera, en nombre de vots- si perdia, per estret que fos el marge.
Per tant, la mesura provocaria canvis en les regles del joc, però neutres des del punt de vista partidista. Madí deia ahir de posar-ho en marxa per mitjà d’un simple pacte públic entre les dues grans forces del país. Si més no, valdria la pena provar-ho, a veure si la mesura provoca la davallada de l’abstenció.
Perquè l’abstenció –tot i que hi ha qui la vol presentar com un fet que no ha de preocupar, com el mateix Montilla- té un efecte pervers: només voten els militants, cosa que dóna un plus de presència a forces minoritàries amb ideologies que, per no fer sang, en direm “curioses” i que radicalitzen l’espectre polític molt més del què ho està el social. La “foto social” parlamentària surt amb excés de contrast. La societat no es veu, llavors, ben retratada i el fenomen es retroalimenta. En aquestes estem.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^