Adéu, Maria
Desembre 12, 2006 on 12:50 pm | In Calaix de sastre |
He estat uns dies fora de casa. Vam sortir afuats cap al port de Barcelona, per comprar bitllet i agafar el vaixell de Mallorca. Divendres 7, ja fosc, una trucada ens deia que la meva sogra havia mort. De cop. Estava jugant al bingo al casal dels avis, i el cap li va caure sobre la taula. Ni es va adonar que es moria. Li feia tanta por donar molèsties, que poder valdre’s fins al darrer moment li ha estalviat l’angoixa de dependre dels altres.
S’acostuma a fer brometa amb les sogres, no sempre sense motiu. A ella també n’hi havia fet. Sordejava, era una mica despistada, xerrava pels descosits i, els darrers anys, fumava molt. Però per damunt de tot, sempre va ser una bellíssima persona. Tots els seus descendents -la meva muller, el meu cunyat i la seva família- també són bellíssimes persones. A l’entrada de la senectut va ternir la sort de trobar un nou marit, amb filles i gendres, néts i besnéts. Tots, també, boníssima gent. Vam guanyar una família sencera, de cop.
Estimada Maria Joana Bennazar i Plomer, sollerica transplantada a Catalunya i tornada a arrelar a Alcúdia, encara que alguna vegada el teu gendre fes gloses a la teva inexhaurible verborrea, et trobarà a faltar.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^