Petit i pessimista exercici de semiòtica
Desembre 31, 2007 on 1:43 pm | In Política catalana |Veient el missatge montillà de cap d’any des del punt de vista de la semiòtica, només es pot qualificar d’una pura maniobra anti-inflamatòria. Com posar una bossa de gel en un turmell torçat. El fons blavós i llis, el to monocorde de la salmòndia presidencial… Cap primer pla. A les antípodes de la simbologia de Palau: el Govern d’un país. Tot proper a la gràfica plana, a l’anestèsia.
No hi deu haver altre remei, amb un homenic així. Veure’l ex cathedra a l’històric Pati dels Tarongers o qualsevol altre lloc de Palau, seria com veure el “neng” de Castefa en un Testarossa. No lliga. Per dir el què havia de dir, a més… L’anàlisi de l’any que acaba –una tirallonga de malaurances sense redòs possible- omès. Pas question, fer quedar malament el franquiciador de la marca, oi? Tampoc era qüestió d’apuntar-se la medalla de la nova llei d’expropiació de l’ús dels habitatges: sembla molt probable que resulti inconstitucional i, si per xiripa no li declaren, serà inaplicable, com el propi conseller criptocomunista que la va parir admet.
Les esperances per al 2008, tampoc s’ha vist per enlloc. Es negociarà el finançament, diu. Això és tot el programa que té per ensenyar. Però cap mena de promesa. Qui té el cul llogat no seu quan vol. El seu horitzó és anar a quadrar-se davant els seus amos de Madrid i recollir les engrunes que els vulguin donar.
Tot, fons i forma, destinat a adormir. D’allà on no n’hi ha, no en raja. Però com que a tots els tripartidaris ja els va bé tenir el país en aquesta misèria moral, i “sumen”!
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^