El llibre del David Madí
Desembre 28, 2007 on 8:48 pm | In Política catalana |Acabo de llegir el llibre. Els primers dos terços són un interessant dietari que permet veure una mica per dins el procés de gestació y realització de les darreres campanyes i, per extensió, alguns dels aspectes del relleu de Pujol i els canvis que això comporta per al partit i la federació.
Omet diplomàticament algunes de les trifulques que periòdicament es donen a la cúpula de la federació. Està bé. La roba bruta es renta a casa. Si la tesi de la casa gran del catalanisme, que Madí abona, es vol tirar endavant, seria una rucada treure drapets al sol.
A la tercera part final, més o menys, exposa algunes de les idees sobre què cal canviar per tornar la empenta al país. Per desgràcia, l’espai que hi dedica és excessivament curt i cada proposta exposada genera un munt de preguntes que queden sense resposta. Entre línies, però, s’hi poden llegir algunes crítiques als governs pujolistes. Suaus, encotonades de comprensió pel moment històric difícil, però crítiques. Ja era hora.
Ell i la nova fornada que encapçala Mas faran bé si comencen –que comencen- a replantejar-se l’estil de CiU. Allò que en Vicenç Villatoro en deia fa temps en un article, el “gen” de CiU. El famós DVD, més enllà de possibles discussions sobre la seva factura formal, va ser un símbol potent d’aquest replanteig: s’ha acabat l’anar entomant insults i difamacions sense ensenyar les dents.
En els temps de la sortida del franquisme es podia entendre, fins a cert punt, que perdurés la complicitat mantinguda mentre va durar. Ara ja no. Ni se’ls pot demanar als qui ja no l’han viscut. La correcció política és el psicotròpic que ven l’esquerranisme (per entendre’ns; que no ho és pas d’esquerrà, de fet), per mantenir anestesiada la ciutadania mentre colonitza tots i cada un dels racons del poder.
Comença a ser hora de negar-los la pretesa –i falsa- superioritat moral que han exhibit sense que ningú proptestés. Comença a ser hora, també, de reconèixer les errades del pujolisme: no haver fet una nova administració pública catalana amb criteris d’ergonomia, deixar-se timar com un passarell amb el trasvasament de l’Ebre, etc. Que hagi tingut més encerts que errades, no les esmena pas.
Aquesta nova fornada que encapçala Mas guanyaran credibilitat en les seves crítiques als adversaris si també exposen obertament les que fan als propis. Tinc la pretensió que els seus coetanis, que han d’esdevenir la mina de vots de CiU, són intel·ligents i saben reconèixer qui els diu la veritat. Potser s’escandalitzarà alguna tieta o a algú de la vella guàrdia, però el preu de mantenir contentes tietes i vella guàrdia és que la biologia se’t vagi cruspint l’electorat.
Apa, doncs!
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^