Blog d´en Toni Ferran

Tornem-hi

Porto molts díes sense escriure res aquí. Massa. Però tenir alguna responsabilitat política –tot i que modesta- provoca tenir menys temps i, per altra banda, no poder parlar d’algunes de les coses que es fan i que, sense discreció, no es podrien fer. És a dir, que no són secrets polítics inconfessables, sinó la mateixa prudència amb que un no diu que té pressa per vendre la finca per a què no el collin en el preu, per fer una comparació.

Ara que sembla una mica més aclarit l’assumpte de la subvenció del Teatre –auditori, en el qual hi ha hagut nombroses ocasions per callar prudentment, potser ja se’n pot dir alguna cosa. Ho pintaven com si una hipotètica devolució dels pressupostos generals al Govern de l’Estat fos una opció versemblant, si feies cas a les gàrgoles sociates. Per contra, cal reconèixer que fer-hi aprovar una esmena i després votar-los negativament, si no es coneix bé la mecànica parlamentària i hom hi aplica els criteris habituals dels negocis entre privats, també resulta poc entenedor. Pel què en sabem, està decidit que els calés sortiran de la pila, però no de quin calaix, per dir-ho planerament. De totes maneres, fins que la Secretària municipal no ens digui l’alea jacta est, no passarem el Rubicó de la despesa. Ben alerta!

En tot aquest afer dels Pressupostos s’ha pogut veure una vegada més com des de l’Estat el PSC només és la delegació local del PSOE i que els negocis amb Catalunya es fan amb CiU, governi o no. No és que CiU s’irrogui la representació del país, és que li donen per natural. I per al PSC, tenir el Govern de la Generalitat no és l’ocasió de defensar els interessos del país a Madrid (com per a CiU), sinó per allò que diu l’himne blavero: «per ofrenar noves glòries a Espanya…»

Ara que s’acosten les eleccions espanyoles, i que es presenten com una disjuntiva entre PP i PSOE, potser seria hora d’entendre que només si una força catalana té prou representació parlamentària com per encimbellar o tombar un govern espanyol, en podem treure alguna cosa. No és que ens preguntin si el PSOE o el PP ho faran anar millor per a Catalunya; prendre-s’ho en termes de bipartidisme és respondre a un «amb quina mà vols que te la foti?» I donar més força a qualsevol de les dues mans és una pura rucada. A qui cal donar representació –tota la que es pugui- és a qui té alguna possibilitat de parar-nos els cops. Que no és ningú més que CiU.