La casa gran del catalanisme
Novembre 22, 2007 on 7:35 pm | In Política catalana |No sé perquè, però no em sorprenen gaire les reaccions que ha despertat la proposta que el dia 20 Artur Mas va fer al Palau de Congressos de Catalunya. La litúrgia de la presentació era per no ferir susceptibilitats: cap logo ni de CDC ni de CiU, cap pretensió de liderar la proposta… En una paraula, Mas va proposar unes idees per a bastir la posada al dia del catalanisme, sense pretendre que són dogma, acceptant explícitament que s’hi facin aportacions des d’altres camps i a adoptar-les si cal. També va convidar a reconèixer que la pedagogia com a mètode de seducció, amb Espanya no funciona: no ens neguen els drets col·lectius per lletjos o per excèntrics, sinó per interès material. I a tenir clar que els referèndums es convoquen per guanyar-los, tenint una esperança raonable de guanyar-los, si no es vol fer el ridícul. D’això, d’aquest conjunt d’idees i propostes que sobrepassa l’àmbit del programa d’un partit, Mas en diu la casa gran.
Abans de sortir de la sala, un cadell de can Ràbia que conec, ja exigia l’harakiri de l’orador, reu de lesa pàtria per haver salvat l’Estatut de la vergonya de debatre a Madrid les esmenes del PSC. Res: Convergència és el dimoni i com que el duet còmic Cadod i Putxi ja fan una fortor de cadaverina que tomba…
Els diaris van publicant nous retrets de la penya. A can sociata, troben nefasta la proposta (o sigui que bon senyal, mira!) Hi ha qui hi troba a faltar que no sigui un pla quinquenal a la soviètica –full de ruta, en diuen ara-, amb totes les previsions detallades minuciosament (o sigui que no han entès que la proposta era oberta al debat); que algú no pontifiqui els destrossa els esquemes, als pontificadors habituals.
També cal dir que dins Esquerra hi ha gent que veu relativament bé la proposta de Mas. Fins i tot, hi ha qui amb un nivell penós de decòrum ve a dir que Mas va a les seves. És igual. La proposta va adreçada al món polític i al que no ho és. El catalanisme que proposa Mas és per a tothom qui fa alguna cosa. Si són armaris de cuina catalans, que siguin uns armaris de cuina de primera qualitat. I recuperar l’eix sobiranista de la política catalana, com reclamen (reclamem) tants.
Evidentment, les propostes concretes davant un previsible grapeig de l’Estatut a mans del maccarthisme centralista que va fer Mas, són només això: propostes prèvies a conèixer el resultat. Finalment, la reacció dependrà molt dels detalls concrets de l’estupre. Allò que venia a dir, és que sense sortir al balcó a proclamar la república, Catalunya hauria de deixar ben clar a tothom que un Estatut encara més desmanegat de com va tornar de Madrid el primer cop, els espanyols se l’hauran de posar per via rectal.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^