Dir-se Josep Lluís
Octubre 18, 2007 on 7:14 pm | In Assumptes exteriors |El Sr. Carod va anar a un programa de la televisió espanyola on suposadament el públic pregunta a un personatge conegut allò que més li interessa en relació amb el dit preguntat. La garrinada mediàtica imperial l’ha convertit en el fetitx de totes les “maldats” independentistes i, per tant, el més lògic era esperar que li haguessin cantat els avantatges incommensurables de ser espanyol i li haguessin demanat les raons per les quals renuncia voluntàriament i incomprensible a una tan magnífica sinecura. Doncs no. Alguns preguntaires van esmerçar força temps en negar que es digués com es diu, cosa fàcilment comprovable, per altra part, només mirant-li el carnet.
Si s’hagués dit Giuseppe Luiggi, Josef Louis, Joseph Louis, Josef Ludwig, etc., cap problema. Fins i tot si es digués Joseba Luix, tant sospitosa com els resulta tota cosa que faci ferum basca, no n’hi hauria; no es veu pas que rebategin els Gorka, Antxon, Patxi… ni que surtin als seus diaris cap Jorge Bush o Condolencia Rice. El problema, sembla que sigui tenir noms catalans. Llavors, van i li inventen un fals cognom López, com si no hi hagués López independentistes. Precisament en tenim dos de ben coneguts: el magistrat López Tena i el professor López Bofill.
Un, que ja comença a ser una mica malpensat, sospita que la disgressió ve motivada per l’afany d’ocultar els veritables motius de l’animadversió castellana o espanyola cap a l’independentisme català. Que tots ja sabem quins són. Fa més de tres-cents anys que ho sabem. Des d’Olivares.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^