Blog d´en Toni Ferran

Quin descans!

Un, és independentista. No sap del cert si n’hi ha molts més a Catalunya, encara que sospita que sí; no té gens clar que n’hi hagi els suficients per guanyar una votació de tot l’electorat del país, encara que opina que això no se sabrà segur mentre no es provi; tampoc té la tranquil·litat de saber que l’endemà de la independència –com va passar el dotze de setembre del 1714- tothom tornaria a la feina i el país seguiria funcionant, si abans no tenim ben definits els organismes que substituirien els de l’Estat foraster. Un mar de dubtes que no desencoratgen, però que es fa impossible menystenir, diria.

No obstant, avui diuen els diaris que ja tenim resolt el principal problema, el que treia la son a tot independentista català: Josep – Lluís Carod Rovira –ell tot solet i sense l’ajuda de ningú- ha escollit la data per al referèndum. Serà el dia onze de setembre del dos mil catorze. Laus Deo. El més difícil ja està resolt. No em vull ni imaginar el guirigall que es podria haver muntat en aquest país, amb una majoria aclaparadora de partidaris de la independència, amb els recanvis de tots els organismes estatals, perfectament greixats i pistonant regularment com un Diesel marí, només a la espera de l’ordre de posada en marxa, si llavors calgués discutir entre tothom quin dia seria millor per convocar el referèndum!

-No, el dia 10 no, que he promès a la canalla que aniríem de cap de setmana, dirien uns (i unes)…

Fixa’t quin descans, doncs. No hi haurà aquest greu problema. I tot gràcies només a l’ínclit, al mai prou lloat i sempre poc ponderat líder d’Esquerra, preclara figura, far intel·lectual del món mundial, que ens n’ha deslliurat com aquell qui no fa res. No sé pas si mai se li agrairà com es mereix, el seu titànic esforç…