Blog d´en Toni Ferran

Foment

No hi ha res com llegir el diccionari per entendre les coses. Una prova:

Una colla d’infraestructures del país no van ni amb rodes. No cal fer sang enumerant prolixament les desgràcies, perquè tothom sap que els trens de rodalies són una ruleta russa, la xarxa elèctrica és una traca aleatòria, etc. En fi, els avantatges que tenim els catalans en ser súbdits de l’Estat espanyol.

Com que el Ponç Pilat ordinari de la plaça Palau ha demostrat manifesta inutilitat per resoldre les qüestions derivades de les infraestructures estatals, al Bambi de la Moncloa se li va acudir enviar a la colònia un legat extraordinari, amb l’esperança que la mesura fes efecte als natius.

L’homenet enviat es diu Víctor Morlán i és el secretari d’Estat d’infraestructures del Ministeri de Foment. Després d’aterrar a la colònia, constata (o sigui, que fins llavors ni ho sabia) que les infraestructures catalanes van com el cul. Torerament, com correspon als de la seva nació, es planta davant el brau, disposat a fer una “faena” amb quatre quartos i sortir aclamat de la plaça pels agraïts natius.

Però les infraestructures catalanes, com la vaca de la mala llet de Joan Oliver, tenen banyes i escometen com un brau. A pesar dels “desplantes toreros” del quídam, segueixen caient catenàries, esllavissant-se talussos… Les infraestructures, que només s’impressionen davant les inversions suficients, continuen anant com el cul, en una paraula.

Llavors, hom, que ja les acostuma a fer, aquestes coses, es pregunta què deu voler dir exactament “Foment”. I mira el diccionari. En segona accepció, el mot queda definit com al DIEC2 com: «Preparació tòpica que s’aplica en calent damunt la pell». En altres paraules, un pegat. El Ministeri de Foment és el Ministeri del Pegat. Llavors s’entén tot.