M’ho expliquen, sisplau?
Octubre 6, 2007 on 7:26 pm | In Assumptes exteriors |Veig al diari que s’està a punt de tancar a Madrid l’acord sobre una llei espanyola que en diuen “de la memòria històrica”. Per parlar en plata, la llei sembla que dirà què cal recordar del franquisme i què no. L’objectiu, si això resulta cert, ja semblaria prou freakie, perquè va passar el què va passar i això no hi ha llei que ho canviï. Seria com voler derogar la llei de la gravitació universal; les coses seguirien caient cap avall igual.
Sembla que aquesta llei diria que els tribunals franquistes són declarats il·legítims, però els seus actes no. Curiosa aplicació de la filosofia del Dret, típica d’Espanya. Així, l’assassinat del President Companys, si no demana formalment l’anulació del judici (no va ser un judici, però per entendre’ns) algú a qui li sigui permès, seguirà formant part legalment de la producció jurídica del país.
I és que ni es va tractar pas d’un consell de guerra sumaríssim (tot i que diuen que la justícia militar és a la Justícia el mateix que la música militar és a la Música). Realment, va ser un assassinat comès per banda armada, precedit d’una sessió de tortura en forma de sinistra pantomima de judici. Si hom té la curiositat de llegir l’edició en facsímil del “apuntamiento” (terme amb el qual es designa l’equivalent militar als actes d’un judici) de Companys, veurà –amb totes les seves lletres- que allà el President legítim, democràticament i legal elegit, de Catalunya hi és acusat de rebel·lió militar (!!!) pels que, traint el seu jurament de defensar el seu país, s’han rebel·lat militarment contra l’ordre democràtic.
És evident que demanar l’anul·lació d’un acte que ja és nul de ple Dret, és com atorgar-li una presumpció de validesa que no pot tenir. No es pot demanar. Si el tribunal era il·legítim, ho eren tots els seus actes. Per definició, i no cal parlar-ne més.
I qui diu el del President Companys, diu els de totes les altres víctimes del franquisme i de tots els “paseos” muntats pels terrorismes comunistes o anarquistes de l’altre bàndol, exactament igual d’il·legítims que els del franquisme. Totes aquestes víctimes no van ser executades, sinó assassinades. I tampoc van ser jutjades: com a part de la tortura prèvia a la mort, se’ls va sotmetre a un acte de fe com els de la Inquisició. I això s’assembla tant a un judici com robar a cobrar el sou.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^