Barbacoes reials
Setembre 30, 2007 on 10:54 am | In Assumptes exteriors |Bona la va fer el jutge Grande Marlaska! Amb el seu potiner intent d’encobrir la censura a la dissidència sota l’aparença de persecució d’un imaginari delicte, ha posat de moda els saraus populars amb cremació participativa de fotocòpies! Com més va, més se’n fan. Si la cosa hagués començat fa mig any, els programes de les Festes Majors n’haurien anat plens. No hi haurà prou tribunals per jutjar a tanta gent.
Tothom qui no és monàrquic –que n’hi ha a palades, de no monàrquics- pot sentir ara la temptació de fer un foquet, amb els Borbons de protagonistes involuntaris. Una monarquia tan controvertida com la britànica, va donar una figura com Diana de Gales, a qui Elton John va dedicar Candle in the Wind; potser a l’espanyola, que fins ara anava tirant sense donar la nota més del compte, Georgie Dann li dedicarà una versió lleugerament adaptada de La barbacoa:
Este domingo, con todos los amigos
nos vamos para el campo a comer la barbacoa.
Y nos reunimos con un montón de gente,
hacemos nuestro ambiente y una linda barbacoa.
Nos llevamos muchas cosas, las bebidas, las gaseosas,
la salsita, las costillas, buena carne en la parrilla,
el carbón y el Borbón.
Com que els catalans acostumem a treure alguna pela de tot, i em sembla que els aplecs piro-recreatius d’aquesta mena tenen la continuïtat garantida, per ara, proposo als cansaladers la producció de botifarres amb la pell il·lustrada gràficament segons les seves preferències. Té diversos avantatges:
• cremar papers en públic no és una activitat habitual i les botifarrades populars, sí; per tant, l’associació –ja prou “pillada”- de l’activitat amb un delicte es dificulta; hom podria dir, per exemple, que tenia gana i havia trobat aquelles botifarres penjades d’un arbre, que deien menja’m.
• tota activitat col·lectiva que va associada amb la manduca, experimenta un increment de popularitat directament proporcional a la quantitat de proteïna que ofereix (principi apòcrif d’Arquímedes).
• resulta òpticament impossible que en una única fotografia s’hi pugui veure clarament i alhora, el dibuixet cansalader i el rostre del fogainer; i com que el corpus delicti acabarà destruït pels sucs gàstrics…
• tots els contraris a aquesta mena d’activitats es podran consolar pensant que els antimonàrquics s’han posat el colesterol pels núvols, i que el pecat els ha dut el càstig.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^