Blog d´en Toni Ferran

Cadascú va per ell

Això és el que deien de nosaltres, dels sabadellencs: «A Sabadell, cadascú va per ell». No sé si es referien a la tendència dels «encarregats» de les fàbriques a establir-se pel seu compte i esdevenir amos així que podien (allò que en diuen «l’ascensor social») o a un suposat excés d’individualisme.

Ara resulta que el banyolí elevat a la glòria del “martiri” per haver sortit en una foto cremant una altra foto, no pot sofrir que altres s’apuntin al carro. Com un mataor, fa: «ea, ejarme zolo!». A dos significats republicans dissidents que s’han anat a autoinculpar del mateix davant els Mossos d’Esquadra, els retreu que ho fan per electoralisme! Que es pensava el quídam? Que si cap dirigent polític es posa del seu cantó ho farà per ell? És del tot evident que ho fa per fer créixer la importància de l’acció; ja és entrar en un judici d’intencions afirmar que ho fa en benefici propi –potser sí o potser no- però és ben clar que no ho fa per resoldre-li la papereta a ell. Si de passada li resol, doncs bé, però tampoc és l’objectiu principal.

Cal ser força egocèntric per creure que un mateix és el centre del món. Els Reis (ai, vull dir els presidents de les repúbliques, que la criatura és antimonàrquica) màgics son els pares i no cal fer-se il·lusions. La sort d’haver sortit de l’anonimat i aparèixer a la foto cremant una foto, la sort d’haver estat elevat a la glòria del “martiri” i esquitxat per la mesquita que defeca la garrinada de la «Brunete mediática», que en deia Xabier Arzallus, no dóna dret a crear divisió entre aquells que –en el fons- sembla que lluiten per a una mateixa cosa. O això és el què haurien de fer, en comptes de tenir atacs d’infantil gelosia.

Un ja comença a estar tip d’aquesta mena de passerells rebentaires, que objectivament són força més perjudicials per a la independència del país que diuen que propugnen, que les tones d’indiferència creada pel narcòtic mediàtic del socialisme triomfant.