On dic «dic», no dic «dic»; dic «Dídac»
Setembre 22, 2007 on 9:41 am | In Política catalana |El bolero aquest dels “cataplines” s’ha acabat. Mas ha parlat amb Duran i la “conllevancia” ha tornat. Fa de mal endevinar com va anar la conversa, però pel resultat dóna la impressió que aquesta vegada la cosa ha estat allò de «Roma locuta, causa soluta». Ja se sap que hi ha d’haver una determinada igualtat entre socis, però com deia Orwell, n’hi ha que són més “iguals” que altres. I qui mana, mana. I és que fora de la federació i deuria fer un fred que pela, i qui té menys roba d’abric…
No és que ningú pugui pensar raonablement que la bassa d’oli està garantida per a un llarg futur, però a mi em sembla que es comença a operar un canvi. El gen orfeònic de Convergència comença a ser recessiu. L’actitut va ser molt positiva –no ho dubto pas- en els vells temps fundacionals. Però ja ha plogut molt, des de llavors. Només fa quatre anys, un dels pares fundadors, seguint la tradició de la casa, encara proposava votar la investidura de Maragall de franc, per la simpatia, només per demostrar que érem els més “kumbes” que es fan i es desfan, i donant per suposat que el tristpartit correria a agrair-nos-ho i quedaríem com uns senyors davant de tothom.
L’avi patern d’Artur Mas tenia una empresa d’ascensors que duia el nom «Mas, Goberna i Mosso, SA». La denominació no devia enganyar a ningú, però. Els mossos no governen. No vaig conèixer l’avi Mas, però devia manar ell, tal com toca. I el nét, igual. Per cert, a l’altre avi, el senyor Antoni Gavarró, que era un fabricant de Sabadell, sí que el vaig conèixer. Com a jove administrador de finques que era llavors, vaig anar al seu despatx del carrer de la Indústria, per firmar amb ell el contracte d’arrendament d’un magatzem proper. Em va sorprendre agradablement la consideració i amabilitat amb què un senyor gran va rebre aquell joveníssim professional que tot just acabava de deixar l’adolescència. Al senyor Gavarró no li calia fer-se l’important: a la seva empresa ja manava ell. Fer el tifa, ni cal ni serveix de res; això –segurament sense proposar-s’ho- em va ensenyar l’avi Gavarró.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^