Blog d´en Toni Ferran

“Dret a decidir”

Diu la premsa que s’està començant a constituir un fòrum que provisionalment porta aquest nom. Els promotors i les altres figures que s’esmenten com a properes no són pas gent que es moqui amb mitja màniga.

Veurem, però, si finalment s’acaben dedicant a resoldre el veritable problema que té l’assoliment de la independència del país: per quins set sous hi ha molta gent que no la vol. Que els partits sobiranistes no s’entenguin, és un símptoma, no la causa, de l’apatia i el conformisme amb el qual una part considerable de la ciutadania es mira com des de Madrid fan i desfan a casa nostra, sense cap mania.

Resolt això, la situació laboral dels capitostos de l’independentisme “top manta”, no tindria cap importància. Que Cadod i Putxi no es fiïn de Mas i Duran Lleida, no vol dir res, realment. Si llavors encara volen seguir fent oposició de l’oposició, doncs que es comprin un desert i l’escombrin.

Però mentre no tinguem ben encaminada la qüestió realment important, tota aquesta patuleia seguirà explotant la mina d’indepa-rasta-binaris que li assegura ovinament les garrofes. I el nacionalisme assenyat seguirà dubtant de les possibilitats reals d’èxit, de tallar amarres i que els catalans no acabem amb el cul en remull. No pas perquè el país no pugui sobreviure en plena llibertat (que pot), sinó perquè, com a conjunt de ciutadans, no vulgui realment (que no està gens clar que ho vulgui prou majoriàriament, per ara).

I tots els qui tenin el vici de fer anar el cap, sabem perfectament que amb un atac de rauxa del tipus “pit i collons” que propugnava el milhomes, el país té totes les probabilitats de ballar-la magra. Sortir al balcó i fer una proclama ja s’ha provat. Tots sabem com va anar.