Blog d´en Toni Ferran

Quin matís!

El patufet sociata aquest que es publica en dos idiomes, treu avui un comentari de to reprensiu sobre allò que va dir Felip Puig de què Montilla era de vacances al pueblo. Ja se sap que els sociates tenen una tendència innata a donar lliçons de “modos” que no venen al cas, però en aquest –potser per semblar un fi semiòleg- l’escrivent basa la qüestió en un matís quasi imperceptible: Puig va dir «pueblo» i no «poble». Llavors, s’horroritza: «Ha dit “pueblo”!!!» I d’aquí en treu petroli, una dosi endovenosa de teòrica per a consum sociata, sobre la sinceritat de l’esforç d’integració que ha fet el nacionalisme català, i que –diguem-ho tot- no sempre ha estat correspost per tothom.

La finalitat evident de la maniobra és distreure l’atenció del fons de la crítica d’en Puig, que és innegable: mentre a Catalunya diversos serveis públics van en doina, el senyor encarregat mira el rellotge i diu: tengo que plegar, yo. I se’n va. Al pueblo o on sigui. Però Montilla és sociata i al patufet aquest es defensa el President de qualsevol crítica, amb raó o sense. Per això, el Lewinsky de torn s’agafa a un clau roent: la inventada xenofòbia del nacionalisme.

Tampoc és que la cosa sigui nova. Fa uns quants anys, un quídam que es guanyava la vida fent de sindicalista, que gastava els premonitoris cognoms «López Bulla» i que va arribar a diputat d’un d’aquests partits que ara tenen el Govern del país, va “acusar” el President Pujol de què mai nomenaria un Conseller amb el cognom acabat en «z». Ni el President va fer cap cas de l’estirabot, ni el Conseller d’Ensenyament del moment, Josep – Xavier Hernández i Moreno, també present a l’hemicicle i que devia tenir pietat del gamarús, va dir res.

El ridícul habitual, en una paraula.