Blog d´en Toni Ferran

Escòcia

Diu la premsa que el Govern escocès ha publicat les bases per a la convocatòria d’un referèndum que determini si el país es proclama independent del Regne Unit, si només proclama la seva autonomia fiscal o bé si es conforma amb un augment del nombre de competències transferides.

Els partits unionistes (en diuen així, allà) es posen les mans al cap i desqualifiquen la iniciativa. La sociata màxima en versió escocesa, li retreu que no tingui altre fi que la independència (com si els referèndums per proclamar la independència es plantegessin per triar l’empaperat del piset). El cap de files liberal (té ironía, la denominació) escocès estripa les cartes: “No tenim res a fer, aquí s’acaba la història”.

La veritat és que els escocesos, avui, em fan una sana enveja. No tan sols perquè poden permetre’s plantejar un referèndum que serveixi per a què ells –i només ells- decideixin sobre la independència del seu país, que ja és molt, sinó perquè el podran convocar, si tot va bé. I sigui quin sigui el resultat, el precedent resulta força més proper per a nosaltres que el del llunyà Quebec.

Tradicionalment, Escòcia a tingut un saldo econòmic favorable als comptes de la seva relació amb el regne britànic. Aquest fet ha estat utilitzat com a argument per mantenir la unió, però hi ha escocesos que diuen que si tot el petroli del mar del Nord és escocès, a veure qui hi guanya i qui hi perd, llavors. És probable que n’hi hagi que creguin que hi perdrien i votin per mantenir la unió, però també n’hi haurà que creuran que, així i tot, la independència és la independència. I dels que creguin que amb el petroli en mans d’Escòcia el país hi guanyarà, ja es pot suposar què votaran.

Avui, abans d’anar a dormir, em posaré de música de fons un disc de gaites escoceses i, en un got gros, un culet de Dalwhinnie’s, el finíssim whisky de malta de les hightlands; i somiaré una estoneta que sóc en un país on els que no volen ni sentir a parlar d’independència, s’han de fer fotre.