Blog d´en Toni Ferran

Mossèn Xirinacs (2)

Bona part de la premsa de tots els mitjans de difusió destaca avui la diatriba pòstuma de Xirinacs contra els polítics. No sorprèn. Qualsevol “informador” que vulgui aparentar professionalitat i independència de criteri, recorre a la desqualificació genèrica dels polítics. Resultats garantits.

Només de passada, i encara no tothom, es diu que Xirinacs també llança una diatriba contra el poble català, al qual li retreu que no vulgui ser independent i el titlla de covard. I és aquí on rau el factor essencial. On els polítics són elegits, són polítics els qui tria la gent. Si no ha sortit al balcó de la Generalitat cap President a proclamar l’Estat independent de Catalunya, és senzillament perquè no ha estat escollit per al càrrec ningú que ho hagués fet.

Assignar “les culpes” al poble sobirà, però, ja no té els mateixos resultats. No tan sols pot perjudicar la tirada o el share, segon el cas, sinó que l’agosarat pot ser titllat d’antidemòcrata per la resta de col•legues fidels a l’ortodòxia empresarial. Perill cert de caure en la misèria.

Xirinacs, que ha arribat a vell conservant aquell punt de candor que s’acostuma a atribuir a la infantesa, ha dit la veritat, com també fan els nens. Potser s’equivoca en tractar el poble català de covard i seria més cert dir que només una part insuficient és independentista, però és ben clar que, com a conjunt, no se’l veu clarament partidari de proclamar-la. Pels motius que sigui, que seran variats perquè cada espanyolista deu tenir els seus.

A tots aquells que es dediquen professionalment a fer de guionistes d’aquesta pel•lícula de ficció que és bona part de la premsa, els correspon ara amagar la crua veritat de l’acusació post-mortem de Xirinacs. I què millor que fer-ho amb una mitja veritat: els polítics no han proclamat la independència del país. És per això que molts periodistes es podrien aplicar aquella dita: no li diguis a la meva mare que sóc guionista, ella creu que toco el piano en un bordell.

Tot i que cal reconèixer que veient com les gasten alguns polítics governamentals, soidisant independentistes, també es pot entendre la decepció de Xirinacs i la de molts més, pel que fa a l’estament.