Mossèn Xirinacs
Agost 12, 2007 on 12:53 pm | In Calaix de sastre |La notícia d’avui és que mossèn Xirinacs s’ha suïcidat, presumiblement. L’han torbat mort en un bosc, prop d’Ogassa. Una decisió tan irreversible sempre mereix respecte, quan se suposa que és ben meditada com, sense dubte, ho deu ser en aquest cas. El respecte no implica en absolut compartir el criteri, però.
La figura de Xirinacs, per a la gent que visquérem la transició, és una mica mítica, també. Un jove capellanet que feia servir tàctiques inspirades en Gandhi per lluitar contra la dictadura. Com el mateix avocat indi, no era ben bé d’eixe món. Per aquest motiu, l’Entesa, la de llavors, que ja era més o menys el mateix sindicat d’interessos que ara governa la Generalitat, li va tallar en sec la carrera política. L’eclesiàstica tampoc no li va anar millor. Així doncs, es va veure –cal guanyar-se les garrofes- més o menys embolicat en una empresa d’aquestes que invertien en segells de correu els estalvis de la gent, de la qual en devia sortir com va poder, en veure de què anava realment el negociet.
Temps després, en una reaparició ja força somorta, va explicitar molt més clarament la seva posició independentista. Això el va portar a proclamar-se amic dels terroristes bascos, canvi realment sorprenent en un gandhià tan integral com ell, per més que va intentar argumentar-lo. L’afirmació li va dur complicacions amb els tribunals, les quals ja no van despertar cap simpatia multitudinària, ni tampoc entre els seus antics companys de lluita antifranquista. Va quedar, doncs, com una espècie de versió catalanista de la figura bíblica de la «veu que clama en el desert».
Sembla que una malaltia de mal pronòstic podria haver influït en la decisió. No obstant, fidel al seu estil fins al final, n’ha fet un acte de reivindicació. Un acte de sobirania, n’ha dit, en deslliurar-se de l’esclavatge de ser ciutadà d’un país sotmès. Esperem que el seu esperit de lluita tingui força imitadors al país, però que no decideixin deslliurar-lo del jou dels ocupants pel mateix procediment.
Passats uns dies d’actualitat periodística, Xirinacs deurà ingressar definitivament al panteó dels oblidats il•lustres. Sic transit gloria mundi!
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^