Un matí a Barcelona
Novembre 30, 2006 on 8:41 pm | In Calaix de sastre |
Anar a can Fanga pot ser desesperant, si hom hi va per feina. Carrers embussats, conductors imbècils… Aquest matí, quan sortia de la rotonda del final del Paral·lel per agafar precisament aquesta avinguda, una freaky que duia un monovolum s’ha plantat davant meu, barrant-me el pas: no fos cas que jo entrés al Paral·lel abans ella no pogués seguir donant la volta a la rotonda quan se li posés el verd. Sort que no m’empenyia el rellotge. Llavors, hom es pot permetre mirar amb una certa displicència les ridiculeses d’aquesta mena, dels què en termes de correcció política deu caldre anomenar energúmens/energúmenes.
He anat a veure dues petites exposicions, una de Fragonard i l’altra d’Anglada Camarasa. Notable colorista i amb un gran sentit de la llum, el primer, es passava ostensiblement per allà l’anatomia artística. Caparrons petits, dones amb pits un pis més amunt del seu lloc, braços més llargs del compte, fèmurs increïbles, una figura masculina que feia quinze caps (i això que era hiperrealista!) Cap al final, Fragonard va practicar una mena d’hiperrealisme inspirat en els holandesos, que sembla fet amb camera obscura; de fet, en un quadre s’hi podia veure clarament la distorsió de la perspectiva que caracteritza els objectius de focal curta. Però el color està tractat amb vigor. I la llum. Sovint amb marcat expressionisme.
Anglada Camarasa, com a colorista, és més que notable: és color tot ell. La mostra té gust de poc. No s’entén com tenint la Caixa la col·lecció que fou de la seva filla, no l’ha dut de Mallorca. També hi he trobat a faltar, entre la representació dels seus deixebles, alguna cosa d’en Dionís Bennàsser, un dels millors. M’he consolat pel didactisme: vestits de torero i de manola, guarniments valencians, japonaiseries de la seva col·lecció, acaben d’il·lustrar els gustos de l’artista. De tota l’obra exposada, la més impressionant, per a mi, és una tempesta, amb els núvols color de rosa. C…, quin quadre!
He rematat el matí anant a veure els colors de la Boqueria. M’he endut uns lloritos (a Mallorca, d’aquests peixets tan fins en diuen raors) per fregir. Després d’un matí tan acolorit, calia acabar amb uns colors ben vius al plat, oi?
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^