Nivell Bustos
Agost 11, 2007 on 12:01 pm | In Calaix de sastre |El diari El País, full parroquial del PSOE, donava la notícia d’una colla de negociets que un oncle de l’alcalde de Sabadell fa, gràcies al seu nebot. El tio Melquíades, home del ram del totxo, forma part del consell d’administració de la promotora immobiliària municipal, Vimusa (Viviendas Municipales, SA). Digitalment designat, no cal dir.
Segons el diari, la promotora de capital municipal ha adjudicat l’edificació d’uns habitatges a una constructora en la qual el tio té una petita participació, i aquesta darrera l’ha subcontractada a una altra empresa en la qual –coincidències que té la vida- el tio ja hi té una participació més important i la resta dels socis són els seus habituals.
El senyor alcalde és valencià de la zona castellanoparlant. Però es veu que la cosa espanyola li tira, com a bon sociata que és, i ja va agafant maneres del Pantojo i tota la fauna ara engabiada de la Costa del Sol. És comprensible que el pensament ètic i l’ideari polític no siguin el seu fort, per a un que basa la seva campanya electoral personal en ser guapet de cara i anar pels bars de les barriades els dissabtes de tot el mandat, pagant la beguda i fent-se fotos amb la clientela. O escollir el destí de vacances en base al lloc d’origen d’un grup nombrós que consti al padró d’habitants de la ciutat i, en tornar, donar-los personalment records de la família del poble.
Sabadell ha tingut, de tant en tant, alcaldes excepcionals, que han connectat amb la gent. Marcet, un de la Unión Patriótica que, dictadura a part (si és que es pot deixar a part una dictadura), va fer coses per la ciutat com obrir la plaça de vendre als pagesos de l’entorn i rebentar el monopoli dels majoristes, llavors anomenats asentadores, era ben vist per la ciutat i se li “perdonava” que fos del Movimiento. Farrés, comunista perdut, era igualment ben vist; també se li “perdonava” la ideologia totalitària perquè va fer coses per la ciutat, com ara aturar un peinado fiscal en un moment en què gran part de la indústria sabadellenca subsistia gràcies a l’economia submergida, i els saions d’en Boyer haurien devastat les butxaques dels sabadellencs.
La vie est ondoyante, deia Montaigne. Deu ser per compensar, doncs, que a Sabadell ara li toca un alcalde que col·loqui la parentela i no tingui ni una sola idea política; un individu del tot vulgar, de nivell quillo.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^