Fred i pluja
Novembre 29, 2006 on 11:42 am | In Calaix de sastre |
Quan anàvem a la muntanya amb els amics, de jovenets, a vegades cantàvem, tots agafats i caminant alhora:
Xumba, xumba, xumba,
peperifando, peperifando,
xumba, xumba, xumba,
peperifando, peperifà.
Llavors, caminant igualment agafats, però endarrere, cantàvem:
Perifà, perifà,
perifà, fa, fa, fa, fa.
I torna a començar. El fred, aquest any, sembla que vulgui arribar cantant aquesta cançó. No s’acaba de decidir. I la veritat, ja seria hora de poder fer alguna sopa de blat de moro escairat, alguna escalivada amb patates i cebes al caliu, arengada i botifarra, a la llar de foc.
Les pluges, tampoc s’acaben de decidir. Avui ha fet una esquitxadeta just per mullar les voravies. M’agradarien, ara que ja no depenc del rellotge com abans, uns dies com els que canta en Tomeu Penya:
Plou, i a defora bufa es vent
que me fa sentir petit com un granet d’arena;
estic dins del llit, estic ben calent,
avui ja no em mouré d’aquí.
Coneixent l’optimisme genètic dels mallorquins, que els fa sostenir que no necessiten calefacció a casa perquè a Mallorca només hi fa fred quatre dies, s’entén perfectament que treure ni que sigui un peu fora del llit en aquestos quatre dies, faci allà una mandra infinita. Però espero que, per Nadal, ja em tindran el fred engegat i a ple rendiment, i els carrers de l’illa perfumats per l’olor dels focs de llenya dels esclafapanxes.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^