Blog d´en Toni Ferran

La llei de Murphy

Un dels mites més extesos entre la credulitat progre de sociates i bestiar afí, és el de la necessitat imperativa que fem servir els transports públics. Qui no ho fa és reu de lesa ecologia, delicte encara més greu que l’assassinat, per als reis de la moralina.

Resulta, però, que la hipòtesi parteix del supòsit –totalment infundat- que diu que el socialisme al poder gestiona els transports públics amb eficàcia. I per si la cosa falla (que ells ja ho saben, que són curtets), el manual del sociata col•locat a l’Adminstració, dóna la jaculatòria pertinent: la culpa és dels ciutadans, que agafen el cotxe. Surt un dia el Nadaló a fer l’homenet, perquè han fet obrir els peatges una estona que tenien 70 km de cues, però ja avisa que això no passarà sovint. Després, altre cop dins la closca, com els cargols, perquè si les coses poden anar pitjor, hi van, com diu la llei de Murphy.

La veritat, no entenc el país. Realment és tant l’afany d’acabar amb el catalanisme polític, que un nombre suficient de catalans o el què siguin, es conhorten de posar a tots i cada un dels graons del poder aquest ramat d’ases i someres, per més que els ensorrin túnels, els segrestin hores i dies en aeroports i estacions, o els tinguin encerclats llargues estones en una autopista “cara al sol”  com a falangistes?

Ja ho deien els clàssics: «numerus stultorum infinitus est». Però posats o no ser pessimistes, procurem recordar el títol del film de Mark Robson: “Más dura será la caída” (The Harder They Fall, 1956). Ara que els sociates ja manen a tots els nivells governamentals, només els queda començar a caure. La conjunció de desastres diaris a rodalíes de Renfe, a les autopistes, a l’aeroport, ja no se la salten ni els llepes del periodisme més afí. Esperem que la ruïna socialista, quan es produeixi, sigui total, definitiva. Com la de l’altra gran peste que ha patit el país en la seva Història recent: el “Movimiento“. Algun dia, algun historiador potser establirà, amb arguments científics, com de semblants han sigut, com a grup humà, el socialisme i el franquisme sociològics.