Blog d´en Toni Ferran

Antes azul que rota

El PSOE acaba de passar-se per l’arc triomfal la decisió del PSN de pactar amb «Nafarroa Bai» i no tornar a tenir al govern de Pamplona la marca blanca del PP a Navarra. Des de Madrid, han vist ben clar que un Govern foral compartit amb els basquistes proporcionava tones de munició electoralista espanyola al PP, prou com com per fer tornar en Bambi a l’oposició. I per tant, per l’article 29, ZP y sus muchachos s’han passat la pretesa autonomia política del PSN per allà, sense el més mínim escrúpol.

La canalleta del PSC –els quatre que encara fan veure que els sap greu que els diguin espanyolistes- han engolit el gripau en silenci reverencial, tot i allò de “cuando veas las barbas del vecino…” No fos cas que perdessin la col•locació, si fan enfadar el senyor Ponç Pilat.

Però cal fer abstracció de les secrecions verborreiques respectives i fixar-se només en allò que com a catalans ens hauria d’interessar, que és què fan amb Catalunya quan governen. Llavors, això de qui mana a Madrid és allò de la dita “d’amo canviaràs, que de lladre no ho sé pas”. Vist des d’un qualsevol dels nacionalismes ibèrics, que hi hagi diferències entre PP i PSOE resulta del tot increïble. Per més que hi hagi qui digui, com de les meigas, que “haberlas, haylas!”