Blog d´en Toni Ferran

Bienvenido, Mr Marshall

Luis Garcia Berlanga és un dels homes que ha gastat una ironia més fina en analitzar l’Espanya real. L’antítesi del No-Do. Si al noticiari oficial franquista tots els “ancianos” eren”venerables”, totes les “señoritas” eren “agraciadas” i tots els “paisajes” eren “pintorescos”, a la filmografia berlanguiana els espanyolets de tropa eren baixets, morenos i bufanúvols.

Així s’explica que l’espanyolet que ens governa, creient la propaganda oficial que diu que aquí és Espanya, pugui aterrar als confins de l’imperi (l’imperiet, que no cal exagerar) i prometre dàdives, gràcies i sinecures als catalans. Que l’AVE arribava en un termini cert, ens ho han dit mantes vegades. Que la inversió estatal seria proporcional al tant per cent català del PIB, ho diu fins i tot una llei espanyola: l’Estatut. De les vegades que ens han dit que les rodalies funcionarien, que l’aeroport funcionaria, que es publicarien les balances fiscals ja n’hem perdut el compte. I estem com estem.

La veritat, potser perquè no som espanyols i, per tant, no serem com els vilatans del berlanguià Villar del Rio, que anaven a demanar una màquina de cosir o una bicicleta nova a Mr. Marshall, ningú, entre els catalans, ja no es creu que en vindrà un de Madrid i farà per nosaltres tot allò que ha promès. Bé, dir ningú potser és massa: els votants del PSC-PSOE, que són una colla de felicets, sí que s’ho deuen creure. Animalons…