Bergman
Juliol 31, 2007 on 11:49 pm | In Calaix de sastre |Ha mort Igmar Bergman, el cineasta suec. Als inicis de la meva cinefilia, em va fascinar aquell film amb l’impronunciable títol de «Det sjunde inseglet», en el qual un cavaller que feia cara de Max von Sydow jugava a escacs amb la Mort. Allò era totalment nou, sorprenent, per als que estàvem acostumats al cinema nordamericà. Tampoc havíem vist cap Dreyer, llavors, encara.
Molta gent, en aquelles èpoques (i potser ara també), no entenia el cinema de Bergman. «Persona» era un altre d’aquells films que passàvem estones analitzant, tractant de treure’n l’entrallat. Ja no recordo les alambinades hipòtesi interpretatives que bastíem, però haurien fet les delícies d’un psiquiatre argentí. I si la cosa es posava complicada, la censura franquista proporcionava el recurs infal•lible per explicar els buits d’interpretació: «deu estar tallada…», dèiem.
La veritat és que, amb el temps, sembla que es va fent evident que la cosa incomprensible, per a nosaltres, són els suecs. És com si s’expliquin cap endins; al revés de nosaltres, que ens expliquem cap enfora. Bergman els retravava meravellosament. I em refereixo a que els mostrava en la seva complexitat, descomptant que la fotografia, sobretot la de Sven Nykvist, és una cosa excelsa. Davant els films de Bergman, opino modestament, cal asseure’s i gaudir-ne, sense intentar cap exercici de psiquiatria recreativa.
A Bergman, crec, li devem una alta lliçó; la que ens va donar sobre allò que Pla en deia “les amenitats del socialisme”. El model socialdemòcrata suec era unànimament considerat la perfecció política, el súmmum, la pera en patinet, per tota la intel•ligentsia antifranquista. Allà sí que tot ho feien bé. La redistribució de la renda era perfecta, a Suècia. Però un dia Bergman va anar a rodar als USA «Face to Face» (1976). El director, bon socialdemòcrata, a la tornada va declarar al fisc del seu país els beneficis que li havia proporcionat el film. El fisc socialdemòcrata «tope guai» per a la progresia local, li va cobrar més del 100% sobre els ingressos declarats. Literalment. Se li van quedar tot el fruit del seu treball i encara una mica més. Bergman, llavors, va “exiliar-se” fiscalment a Alemanya, on va rodar la següent pel•lícula: «The Serpent’s Egg» (1977). La socialdemocràcia ben entesa comença per un mateix!
En fi, que per molts anys el tinguem en el cel de cel•luloide!
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^