Blog d´en Toni Ferran

La lliçó Pique

A la vida et trobes, a vegades, gent que té una certa vàlua, però que té molta pressa per veure-la reconeguda. Això els fa ser cul de mal seient i córrer d´una banda a l´altra com una rata emmetzinada.

En el cas del senyor Piqué, des del PSUC -llavors ”el partit” tout court- passant per festejos amb tot l’espectre, fins arribar a ser el fitxatge per donar un vernís de moderació i centrisme al PP del senyor Aznar, moderat per la banda del folre, com hi ha món! Passada l’etapa, amb algunes anècdotes còmiques, com les repetides capadetes davant l’emperador del món a peu d’avió, l’home va anar a engruixir la llista de les patumetes que el PP fitxa amb propòsits electorals a Catalunya periòdicament, i que acaben perdent-se en la nit de l’oblit. Algú es recorda avui del senyor Bueno, empresari de piscifactories?

Ahir a la tarda, el senyor Piqué va sortir cantant Viva el Rey! del destacament del PP a Catalunya, per deixar-lo en mans dels tradicionals i incombustibles Últimos de Filipinas, els inasequibles al desaliento. De moment, aquest és el darrer fascicle de la instructiva enciclopèdia “No et pensis que els catalans som espanyols”. L’anterior fascicle, amb el bonic lema “Maragall al carall!”, anava de la franquícia local del PSOE i com els nois de bona família barcelonins no tenen res a fer en front dels “españoles fetén” del Baix Llobregat, en un negoci on els amos són a Madrid.

Certament, militar en un partit sobiranista català -com a opció professional- ofereix menys expectatives de ser ministre d’Espanya. Fins i tot, diria que més aviat fa pronosticar que no se’n serà. Però si un llegeix aplicadament l’enciclopèdia, veurà que ni fent-se d’un partit espanyol, per a un català que no sigui vist com un español fetén, les oportunitats professionals són limitades. Era un del PSOE qui deia que un xarnego no podia ser President de la Generalitat, era Ortega i Gasset qui deia “sólo cabezas castellanas pueden pensar España”. Més clar, aigua!