La Puntual
Juliol 13, 2007 on 7:33 pm | In Política catalana |En el darrer Ple municipal de Matadepera, el senyor Comas -parlant en nom del grup d’Esquerra Republicana- va tornar a il·luminar-nos amb una de les seves profètiques sentències: CiU és un partit monàrquic.
Caram! i jo que sóc de CiU, no me n’havia adonat. Després de tant de temps. No voldria fer el set-ciències, però un, modestament, sempre hauria dit que tant per a Convergència com per a Unió, la qüestió de si monarquia o república era accessòria. De fet, el catalanisme polític havia estat sempre “accidentalista”, en aquesta matèria. Un dels cappares de les seves primeres èpoques, Cambó, ho va explicitar en els següents termes: “monarquia?, república? Catalunya! Ja sé que Cambó és el dimoni cucarell per a tot republicanet, però ho va dir i encara val.
I diré més. Posat a triar entre una monarquia com la d’Holanda i una república com la de l’Iran, un servidor triaria la monarquia. A ulls clucs. I no per ser monàrquic, sinó per raons més que evidents. De la mateixa manera, si em calgués triar entre una república com la d’Àustria i una monarquia de la península aràbica, no dubtaria ni un moment a escollir república.
Com pot ser, doncs, que algú consideri prou important com per fer-ne esment a la denominació del partit, la forma jurídica de designació del cap de l’Estat? La resposta només pot ser una: l’interès del partit en qüestió rau en derrocar la monarquia i instaurar un sistema republicà. Això es pot entendre en una situació com la que es donava en nèixer ERC, en la qual el monarca espanyol manegava i desmanegava la política governamental de manera clarament insensata. A l’Estat van sortir altres partits republicans, pel mateix motiu.
Però resulta que aquell rei ja va acabar tocant el dos del seu regne amb la cua entre les cames. I el va succeir una república, com ERC i altres pretenien. Però, després de tot, la cosa va anar com va anar (que tampoc va ser per llançar coets) i avui Espanya té un monarca que no fa més disbarats dels habituals en els caps d’Estat, siguin reis o presidents de república.
Ara i aquí, diria, són perfectament compatibles un nul entusiasme genèric per la monarquia com a institució, amb l’escepticisme més absolut sobre la necessitat de substituir-la per una república en el cas concret d’Espanya.
Que encara existeixi aquí, doncs, un partit que fa bandera del republicanisme, deu resultar anacrònic. Una mica com si encara hi hagués un comerç denominat “La Puntual”, com la botiga de betes i fils del senyor Esteve.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^