Blog d´en Toni Ferran

Com quedem?

Tinc la sospita que en Carod passarà a la petita història del país. El bufat negociador amb la banda terrorista amb més infiltrats dels serveis secrets espanyol que “progres” no hi ha en una “mani” antiamericana, no passarà pas a la Història, en majúscules, per haver dut el fi de la violència ni per cap altre bon motiu. No podia oferir res; perquè havia d’obtenir-ne alguna cosa, fora de convertir-se en el barret de rialles de la premsa madrilenya? Continuament li fan empassar galipaus el seu partit, els seus socis de govern, els seus aliats a Madrid. Hi ha més feina a collir-lo que a tombar-lo, el pobre.

Passarà a la petita, em sembla, com Pich i Pon, el polític lerrouxista barceloní de principis del segle passat, només famós per les “piquiponades” (la batalla de “Waterpolo”, per exemple).

L’ínclit Carod, després de presentar com a menor la força dins el seu propi partit dels crítics com Carretero, com Beltran, ara els atribueix l’haver-lo obligat a predicar el “no” a l’Estatut. Home, si són pocs, com s’ho van fer per fer-lo sortir a demanar el contrari del què la direcció pensava? Aquests pocs, poden ells sols fer triomfar els seus criteris dins el partit, en front d’una majoria, o són més dels que ell vol i diu? Com quedem?