Blog d´en Toni Ferran

Vols que et punxi amb un punxó?

Segons la cançó infantil, això és el que li va preguntar en Pinxo a en Panxo. L’altre es veu que li va respondre: punxa’m, però a la panxa no.

No sé jo si els okupes estarien tant ben disposats, si els Mossos els preguntaven abans d’aplicar-los la força, però em sembla que no. No els veig tant dialogants, als pobrets okupes. 

És ben clar que trencar-li el nas d’un cop a un agent de la Llei, després de passar-se les lleis i el dret de propietat dels ciutadans pel folre, ja no deu ser un acte que repugni tant des del punt de vista ètic. Suposant que tinguessin cap indici d’ètica, els okupes.

Segurament també cal tenir en compte que el cap polític dels Mossos i la seva eximia parella s’hagin manifestat tant llagoters i llepaculs amb aquesta púrria, fa que ara aquest bestiar se senti sorprès si la Policia del país l’escalfa una mica. Què volen, a mi em sembla que si algú decideix enfrontar-se a la força pública, després ha de tenir prou bemolls per no anar a plorar a la falda de la mare si li han fet una mica de mal, com un mitja nena.

Començaríem a anar bé si tots els partits polítics, periodistes de diversos mitjans, jutges, advocats i altres herbes que els riuen les gràcies als okupes aquests, comencen a donar-se’n vergonya. Que es passin a defensar el dret de propietat quan és conculcat; és un dels principis bàsics en el nostre sistema político-social. De la mateixa manera que avui ja els fa vergonya defensar la innocuïtat del cannabis, reconegut afavoridor de l’aparició d’episodis psicòtics.

Perquè no és que “en su puta vida va a tener un piso”, sinó que “en su puta vida le van a regalar un piso” a cap paràsit d’aquests. Seria una injustícia intolerable contra tots aquells que, amb gran esforç, es paguen el seu habitatge amb el seu treball. Que són molts.