Blog d´en Toni Ferran

Porcella al forn

Abans de res, cal que digui que la campanya electoral em té ocupat durant quasi tot el dia i que, per aquest motiu, tinc el blog una mica abandonadet. Aprofito, doncs, la petita calma de diumenge al matí.

Divendres, a l’òpera, un amic i gran melòman em va dir que havia trobat aquest blog, tot mirant si en algun lloc d’Internet un servidor havia deixat dit com es fa la porcella al forn. Encara que ja va trobar una recepta, explico com la faig, seguint les senzilles indicacions d’una parenta d’Alcúdia.

El secret de la porcella és que no té secret. Si l’animal és de qualitat, no necessita quasi res. Després d’afaitar-li els pèls que pugui tenir i rentar-la, es frega amb llimona, per treure-li el possible tuf porquí. És millor coure-la en canal (mitja canal), sense trossejar. Es frega, doncs, amb mitjes llimones per dins i per fora, i se li tira sal i pebre negre, també per dins i per fora. Després s’enforna en fred, a 180º, a mitja alçada, damunt una graella i amb una safata a baix de tot, en la qual s’hi haurà posat encara no un través de dit d’aigua. La pell a la banda de sobre. Si es disposa d’un forn elèctric, amb el ventilador en marxa. I si no es pot posar l’aigua a sota, es va esquitxant periòdicament per sobre amb aigua ben salada. Quan té bon color i la pell comença a fer croc-croc si la toques, ja està cuita. Es pot servir amb enciam amanit i unes patates tallades a daus, fregides i posades un moment, amb una picada d’all i julivert i una mica de sal per sobre, al forn.

I si hom és a Mallorca i vol anar a menjar una porcella que fa dir «sí senyor» en un establiment de restauració pública, cal anar, de totes, totes, a can Tronca. Només s’hi pot triar entre «arròs brut» o arròs clar de peix, de primer, i porcella o xai al forn de segon i, per aquest motiu, el producte és cuit en peça i servit al moment, que és com cal menjar la porcella. Aquest lloable restaurant és a Sant Joan, població que queda a mà esquerra de la carretera que va de Ciutat a Manacor, i que també resulta que és la vila nadiua d’aquella Consellera florero del primer tripartit que va dinamitar el Ramon Llull. Ningú és perfecte i Sant Joan tampoc! Però la porcella de can Tronca és mel, que diuen els mallorquins. Paraula.