Blog d´en Toni Ferran

Tercera estació: vota Convergència i Unió

Dins aquest particular –per dir-ho amb un qualificatiu moderat- Via Crucis a què Maragall està sotmetent al que encara és el seu partit, a les declaracions que ha fet darrerament a Nova York només li ha faltat demanar el vot per a CiU. Que si la “conllevancia”, que si la ingenuïtat de creure’s allò de l’Espanya plural, que si Pujol i CiU van fer la política més realista en front a Espanya…

Si no fos perquè el personatge tampoc dóna la talla, aquest procés d’autonegació semblaria la davallada als inferns d’un heroi de l’èpica clàssica, abans d’arribar al seu destí: demanar el carnet de Convergència. Però no crec que això passi ni crec que Maragall, com a convergent, fos poca cosa més que un trofeu dissecat per tenir penjat en una paret del carrer Còrssega i ensenyar a les visites.

El iaio més aviat recorda Pirgopolinices, el “Miles Gloriosus” de Plaute: un autoproclamat a cada instant heroi magnífic, que acaba sol i amb banyes, abandonat pel seu murri criat Palestrió i sense Filocomastia, la noia que va raptar i que se’n torna amb Plèusiscles així que pot.