Ni omertà ni res
Abril 27, 2007 on 11:18 am | In PolÃtica catalana |En una patètica, miserable vendetta amb totes les armes a l’abast, Maragall “passa comptes” des de la premsa al PSOE i al seu kindergarten local, el PSC.
Explica que va destituir Carod per l’anada a Perpinyà (a veure ETA, que és molt pitjor que anar a veure en Marlon Brando atacant la rereguarda de la Maria Schneider, per a la moral sociata), per ordre de Zapatero. Gran veritat revelada que tothom coneixia.
Confessa que després del paperot que va fer en la tramitació de l’Estatut, Zapatero va designar digitalment Montilla com a candidat a la Generalitat. Queda algú que no ho sabés?
Revela que la fracassada moció de censura contra Pujol la va fer més sol que la una, amb la parenta com a únic suport, ara explica. Els matrimonis són “en la sort i en la desgràcia”, ja se sap; els socialistes (tots) tenien ben clar que entre Pujol i el seu no hi havia color. Pel què es veu, ni el seu club de fans, els “Ciutadans pel Càtering”, ho veien clar.
Queda ben clar, doncs, que ni l’homenia (omertà) d’anar-se’n a casa seva sense fer el ploricó no té. D’això el PSC, Esquerra i els comunistes penedits en va fer el 127 President del país. Abominable. Es podria discutir si s’ha complert la llei de Murphy, que diu que si les coses poden anar a pitjor, hi van, o si amb el tripartit passa allò que deia Groucho Marx, «des del no res hem arribat a la més absoluta misèria». Els catalans estàvem fotuts perquè les someres no feien rucs, amb Maragall; ara, els rucs no fan someres i nosaltres estem fotuts de totes maneres.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^