Blog d´en Toni Ferran

Oh, quina felicitat!

A l’ecoloxista felicet aquest que fa de qüota postcomunista al Govern català, la sobredosi de luxe, l’haver tret el ventre de pena, li ha fet perdre l’oremus. No és que fos cap llumanera, però ara…

A l’homenic se li va acudir gastar-se més de 17.000 euros dels catalans en un dictamen tècnic que aclarís com es mesurava la felicitat dels propis paganos catalans. Ho diuen els diaris. Ara, ha anunciat que cap a finals d’any muntarà –pagant nosaltres, també- una farreta congresual per fer venir una colla de “savis” que decideixin com ho fan, per mesurar-la. No els podrà dur a Bailèn 22, que el van tancar, però cap problema: el tripartit ja fa temps que té convertida la Generalitat en una casa de barrets sense llum.  És de témer que més endavant, trauran el feliçòmetre excoloxic i sostenible que la colla de savis haurà homologat, i apa, a rebentar-se un altre dineral en saber què diu el feliçòmetre oficial (que no tindrà res a veure amb si som feliços o no, com és de suposar). I finalment, si encara dura el Govern tripartit, prendrà les providències necessàries per a fer-nos feliços a tots, pagant el què sigui. Permanentment. Feliços per decret, com si diguéssim.

Feliços, allò que se’n diu feliços, em sembla que els catalans i la gent de tot arreu ho som a estones, uns més i altres menys; desgraciadament, també n’hi ha que quasi mai ho poden ser. No cal fer-ne la llista, ara; tots sabem que hi ha catalans que tenen seriosos problemes. Un dels més greus, encara que potser no ho sàpiguen, és el de tenir de florero governamental un beneït que es gasta els diners de tots en rucades que no serveixen per a res, en comptes d’esmerçar-los en resoldre els greus problemes dels més desvalguts. Ara, si el voten perquè aquest és dels seus, potser ja els està bé.