Ha durat poc la xarlotada de la calçotada
Març 28, 2007 on 12:55 pm | In PolÃtica catalana |Acabem de veure tots l’abast d’allò que semblava una xarlotada, d’allò que només les ganes de no deixar escapar cap oportunitat de salvar el país duia a no qualificar-ho de xarlotada de bell antuvi, d’allò que ara ja es pot dir que només era una xarlotada. Ras i curt, quasi amb brutalitat, Carod ha dit al Parlament que no trencaria el tripartit, que no faria President a Mas.
La sorpresa ha estat realment petita, vista des de la posició d’un convergent. La decepció, vista des dels interessos de partit d’un convergent, mínima; voler donar un petit marge de versemblança al pacte del calçot, era ben bé circumspecció exquisida, no voler ser mai acusat de la més lleugera frivolitat davant una proposta de pacte entre nacionalistes.
Ara, mirat des del punt de vista d’un nacionalista sincer –sigui convergent, sigui republicà- la decepció no és nova, només és una més, però dol. Força. Tornant al punt de vista estrictament partidari, que ara s’hagi fet fer el paper de la trista figura a Vendrell i, previsiblement, se’l dugui a engruixir la facció Carretero, a esqueixar novament del tronc del partit –segons el fat d’Esquerra- una dissidència, no es cap bona notícia, tampoc. No es pot pensar que Carretero o Vendrell es faran convergents, com va fer Colom. L’escissió debilitarà el vot nacionalista, tornat a fragmentar, a desenganyar, per la nefasta frivolitat dels dirigents d’un partit, tan històric com es vulgui, però que té una cúpula d’una qualitat humana francament penosa. En treus els bufanúvols i el que s’arrapen a la mamella a qualsevol preu, i no queda ningú. Ja cal que facin dissabte amb urgència, a can Indepa.
Liquidació total per canvi en el negoci. I que hi posin gent nova, gent potser encara no gaire experta, potser massa bocamolla i un pèl pedant, com Jordi Comas, l’alcalde de Matadepera, però gent jove i amb potencial, que aprengui de les pròpies errades i que dugui a Esquerra a fer a la política catalana el supporting role que l’electorat català, una vegada darrera l’altra, per ara li assigna. I a fer-lo bé, mostrant l’altra cara del sobiranisme, la que no es vol veure a Madrid quan es tanca un acord amb Catalunya: la que quan els nacionalistes transaccionen amb l’Estat, els catalans no estan renunciant definitivament a res: només és un intercanvi per arribar a un acord en algun assumpte concret. Cosa que a Madrid els fa feredad; sempre pretenen donar per definitivament tancat el procés de devolució de l’autogovern a Catalunya.
Ja sabem que a tothom li agradaria ser el John Wayne de la pel·lícula, però no s’hauria pogut fer cap dels grans westerns de John Ford sense Ward Bond o Thomas Mitchell, Andy Devine, Francis Ford, Victor McLaglen, i tota la fantàstica colla d’actors del repartiment fordians que encarnaven els estimadíssims irlandesos dels seus films.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^