Blog d´en Toni Ferran

La sinecura

De porc i de senyor se n’ha de venir de mena, diu la saviesa popular. Quina diferència entre la post presidència de Maragall i la de Pujol! Mentre Pujol ha posat en marxa un thing tank, un laboratori d’idees, que ell mateix sintetitza en les sigles IVA (idees, valors, actituts), Maragall demana a Zapatero una sinecura, una plaça en un cementiri d’elefants que li resolgui les garrofes.

Tan si es creu que les aportacions de Pujol a l’ideari del país poden ser útils com que ja han quedat obsoletes, perquè el President és fill d’una altra època, el cas és que, gran com és, aspira a poder contribuir encara a resoldre els problemes del país. Maragall només aspira a resoldre el seu, de problema: els mitjans de supervivència. No estrictament econòmics, perquè el patrimoni d’ell i de Diana Garrigosa ja els hi deuen assegurar, sinó els de l’autoestima, els de seguir “sent algú”.

Encara que sigui fent el paper d’estaquirot. Perquè el consell d’administració d’una empresa com Airbus no funciona a base d’uns consellers que dirigeixen autònomament la política empresarial. En aquesta mena d’empreses, els assumptes arriben al consell ja pactats i resolts per equips tècnics ministerials dels països que formen l’accionariat. Les “deliberacions” (lectures de discursos per justificar el vot) i les votacions, només són litúrgia. Les jeux sont faits abans d’iniciar les juntes.

Les coses són com són i no com les parts diuen que són, sentencia un aforisme jurídic. A vint-i-tres anys de presidència Pujol li correspon un laboratori d’idees; a tres anys de Dragon Khan maragallià, un xollet per figurar una mica. D’allà on no n’hi ha, no en raja.