Blog d´en Toni Ferran

L’ou kinder sorpresa

Tothom qui vol anar de sobrat per la vida, corre a desqualificar el gremi dels polítics corporativament. Matisos? No pas. Escolti, no voldrà pas que fem servir el cervell, oi?

Certament, n’hi ha un munt, de gent que han estat escollits i després fan força pena, com el duo Zapa-tilla, o l’august Carod i el seu clown, Putxi. I altres que ja fan pena de naixement, com la peperada criptofranquista, o nul·litats que només provoquen un “a qui li importa?”

Però de tot allò que es pot sentir de la major part de comentaristes aguts, tertuliants àulics, patums mediàtiques i de la gent que se’ls creu, se’n dedueix que els polítics al foc en un menat. La cosa arriba a l’extrem que fins i tot una senyora que s’ha declarat repetidament d’Esquerra, avui carrega tranquil·lament contra tots els polítics per la burla del Prat, com si aquest carallot que diu que això de l’aeroport ja ens ho mirarà no fos on és amb el vot dels seus, com si els seus no fossin al Govern d’aquest país, com si els seus no acceptessin l’enculada amb un somriure.

I així arribem a l’extrem que la gent espera del polític que ha votat, el mateix que d’un ou kinder sorpresa: que a dins li surti una joguina de color llampant, senzilleta, que no costi d’entendre. Vostè resolgui’m el problema, que per a això pago. Mentre anem així, en política menjarem força més hamburgueses amb quètxup que fricandó amb moixernons. En altres paraules, que continuarem governats per força més duos Zapa-tilla, Carod i Putxi, peperada imperial i comunistes penedits, que Pujols, Masos i gent que faci anar el país endavant.