Blog d´en Toni Ferran

El quart Estat

En recordança del quadre Il quarto stato, de Giuseppe Pellizza

El cardenal Cañizares avisa de la immigració forastera

En Felip va a la cimera iberoamericana

L’habanera d’Unió

L’entesa CDC - CUP capfica als ex-socis

Consel nacional de CDC

Un pedrenyal recuperat

La tinença d’armes de foc era un fet habitual a la Catalunya anterior als Borbons. De fet, la defensa del país es sustentava en un concepte similar al suïs: no hi ha una casta de bellatores que es mantingui vagarosa quan no hi ha conflictes armats, sinó que és la pròpia població qui pren les armes per defensar el seu territori, bàsicament. La conquesta de nous territoris -considerada llavors una empresa en la qual s’associen la corona i els combatents- estava subjecta a què el príncep hi participes personalment, com establia aquell privilegi Princeps namque que tan poca gràcia feia a Oivares, i al posterior repartiment del botí entre tots els combatents.

El Llibre dels Repartiments de Mallorca, en realitat, no és altra cosa: Jaume I reparteix entre ell mateix i els qui anaren amb ell a l’illa, el territori conquerit. És a dir, els nous amos de la illa foren el rei i els catalans que l’acompanyaren en la conquesta, no pas el Principat de Catalunya.

En altres ocasions, també veiem com hi ha ciutadans que obtenen una patent militar per mobilitzar tropa i combatre al servei de la corona pel dret al botí: a la guerra de Secessió, per exemple, A Terrassa es mobilitzen una companyia de cavalleria que promou el coronel Pere Brichfeus, un doctor en lletres natural de Castellterçol i casat a Terrassa, o el regiment d’infanteria del coronel Francesc Busquets, del mas Busquets de Valldoreix i casat amb la pubilla del mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, part forana de Terrassa.

No té res d’estrany, doncs, que el dia 24 de juliol de l’any 1636, Pere Estrada, pagès de Martorell, reconegués al batlle del castell de Terrassa, Bartomeu Llonc, en presència de l’escrivà Joan Mas i testimonis, que se li havia restituït sense cap desperfecte “una xispa de tres pams ab nou lligades de llautó groc” que li robaren uns dies abans a la plaça Major de Terrassa. Es tracta d’un pedrenyal, una espècie de pistola d’avantcàrrega amb pany de xispa i un canó que avui ens sembla molt llarg. (ACVOC E 346, Manual de Joan Mas, notari de Terrassa, f 398r).

Els dimonis de les CUP

La faula de l’escorpí i la granota

És massa coneguda per a què la repeteixi aquí. Però me l’ha recordada el iaio Rabell, que acaba de declarar que no donarà suport ni a Mas ni a cap govern on hi hagi consellers de CDC. Perquè ho fa el mateix dia que el Tribunal Constitucional suspèn part de la Llei de Consum catalana, en matèries que afecten a la protecció contra en matèria de crèdits i desnonaments hipotecaris, pobresa energètica i protecció del consumidor. Contínuament s’omplen la boca presentant-se com a defensors de les classes populars, per postres.

Però després he recordat que té sou de diputat. No corre cap perill, doncs, que el desnonin ni que li tallin els subministraments d’aigua, gas i electricitat. I als il·lusos que l’han votat pensant que els defensaria dels abusos de bancs i grans companyies, els pot explicar que amb els diputats que han tret no poden imposar la voluntat del poble al capital, però almenys es mantenen purs i no donen els seus vots a la dreta. Perquè anomenen dreta a qui va fer -entre altres coses- aquesta Llei de Consum catalana que la dreta de veritat -és a dir, el Govern d’Espanya i els seus tentacles judicials- acaba d’aturar. És natural. S’adrecen a un electorat maniqueu, que només comprèn les coses en clau binària: bons i dolents.

I CDC, que cada vegada ha tret molts més vots que els diversos popi-potis comunistes conjuminats per amagar la falç i el martell, és la fera ferotge, per a aquesta colla…

Promeses electorals