Blog d´en Toni Ferran

La Camatxo s’ho veu magre

Funeral a Unió

La gallina ha dit que no, visca la revolucióóóóooo!

Només fa un quart d’hora més o menys que han tancat els col·legis electorals, i TV3 pronostica, per mitjà d’una enquesta a peu d’urna, una victòria indubtable a JxS. En l’estimació d’escons sobiranistes, els situa en una forquilla que depassa sobradament la majoria absoluta.

M’ha vingut a la memòria l’endemà de la mort de Franco, i com estaven els cubells d’escombraries de Sabadell. Ja cal que demà, els escombriaires dels llocs on es fa recollida selectiva, passin a recollir vidre; n’hi haurà per donar i per vendre, d’ampolles buides de cava. De Freixenet, no n’hi haurà, naturalment.

Dia de reflexió

Si a aquestes alçades hi ha qui encara no té pensat en quin sentit votarà, és pot dir que tenim al davant, realment, un cagadubtes. Els indecisos de les enquestes són, majoritariament, aquells a qui els va vergonya confessar que no votaran perquè la política no els interessa.

El vot es pot considerar repartit entre els que volen la independència del país i els que no la volen. Dins d’aquest segon grup, n’hi ha que ho diuen clarament, i d’altres que s’amaguen en la qüestió social, com si els qui volen la independència no la volguessin per resoldre aquest problema, també. Aquests que s’escuden en la cosa social, no acaben de dir si la independència també o si de cap manera, perquè entre ells n’hi ha dels del sí i dels del no. I pocs que són, només els faltaria dividir-se en dues faccions.

Mentrestant, els que estan pel sí dins el cripto-comunisme, fan el joc als de la unidaz de destino en lo universal. Aquesta forma de tirar-se rocs a la teulada, és característica de les esquerres radicals. Durant la República, comunistes i anarquistes anaven a trets entre ells -a la rereguarda- en comptes de combatre les tropes franquistes -al front-. I el 39 es va acabar la picabaralla entre ells: van ser igualment derrotats tot dos.

Ara bé, si per desgràcia no acabés triomfant la independència, aquests serien llavors més independentistes que ningú. Queda tan bé i fa tant d’esquerres, oferir flors als rebels que fracassen…

L’avantatge que té veritablement el dia de reflexió, és que avui serà el primer dia en què ningú donarà la tabarra, amenaçant amb les penes de l’infern la Catalunya independent. I si la victòria es fa real demà, a partir de dilluns els podrem deixar cantar!

La banca curta de gambals

Segons diuen, la banca suïssa gestionava l’any 2007 un total de 6.700.000.000.000 francs suïssos, equivalents a 5,7 bilions de dòlars USA. D’aquesta xifra, una bona part és diner estranger. No sembla que estiguin sota cap influència ni de l’euro ni de la Unió Europea. Per tant, el mercat bancari català podria atreure’ls, si el Sabadell i la Caixa l’abandonen. No sols per captar tot el passiu que abandonaria les arques dels bancs fugitius, sinó també per operar en el nostre mercat de crèdit. Que se sàpiga, la banca suïssa no ha tingut cap cas d’hipoteques escombraries, ni ha hagut de menester cap rescat. És a dir, que no hi ha cap perill que en un futur previsible calgui esmenar les seves alegries financeres amb els diners dels contribuents catalans, si s’instal·len aquí.

Ben mirat, potser si la Caixa i el Sabadell se’n van, encara ens farien un favor. D’entrada, la nova Hisenda pública de la República catalana podria començar embargant-los tots els seus actius immobiliaris, financers i de tot tipus, per garantir que puguin respondre dels dipòsits dels catalans i dels drets laborals dels seus treballadors. Per si no se’n han adonat, quan marxin no se’ls podran endur, aquests actius. Per altra part, una nova banca, sense la rèmora de tenir una paradeta a cada cantó, basada en la banca electrònica, seria rendible amb uns costos per al client molt menors.

Amb la gran quantitat de sucursals bancàries que quedarien lliures, el petit comerç podria trobar locals cèntrics a preus molt més baixos. A més, la manca de lligams consolidats a través de generacions entre les cúpules dels bancs i el nou poder polític, trauria molta pressió a les autoritats democràtiques a l’hora de regular el sector. Com més s’hi pensa, més atractiu va resultant, que se’n vagin!

Però, com deia el President Mas, no hi ha cap possibilitat versemblant de què acabin decidint marxar. Més aviat, el què han fet realment és quedar com uns porcs davant de la més que probable nova Hisenda pública republicana i la majoria del país.

Al fatxa el molesta que els immigrants parlin català

Ja seria casualitat

Des de fa uns anys cap aquí, el país parla d’independència en tot moment. Si hi ha qui encara no se n’havia adonat i viu enmig de nosaltres, valdria més que anés al metge. No obstant, no és fins ara, a una setmana mal comptada del moment en el qual les urnes diran si hi haurà independència aviat o no, que la Caixa i el Sabadell s’adonen que potser es plantejarien marxar d’una Catalunya independent.

De la Caixa, no ho sé, però del Sabadell, presidit per un paio que ha aconseguit que la cotització borsària del banc baixés des de més de 8 € l’acció a menys de 2 € en pocs anys, tampoc es pot descartar. S’ho han plantejat seriosament? No es deuen pas pensar que si se’n van del país es podran endur els dipòsits dels catalans, oi? I si no es poden endur els diners però s’han d’endur els deutes, d’on trauran els fons per liquidar els comptes de passiu? Amb quin recursos indemnitzaran tot el seu personal que es quedarà, quan l’acomiadin perquè marxen?

Abans de marxar ja haurien fet fallida. Desapareixerien de Catalunya i del món. Què es pensen que faria, tota la gent que hi té diners? Deixar que se’ls enduguessin allà on no puguin reclamar-los-hi? No poden ser tan imbècils. Del què es tracta, sembla molt, és de que l’aparell de l’Estat els ha pressionat per a què diguessin les coses que han dit. No pas per agraïment dels mils de milions d’euros de rescats bancaris que han rebut, perquè ja els tenen, sinó per por a les represàlies futures amb les quals els han amenaçat.

Que ha això sí que hi és sensible un sector que viu tant i tant de la connivència amb el poder, que els ha permès muntar operacions destinades a desplomar incauts com va ser el cas de les preferents. I també deuen témer que serà difícil, en una Catalunya independent, tornar a bastir a curt o mig termini, una relació de cul i merda com la que tenen amb Madrid.

Segueixen les enquestes

Un digital espanyol ofereix avui aquest pronòstic per al dia 27. JxS està a 4 escons de la majoria absoluta (68/135).

I Unió? Bé, gràcies; i vostè? El cert és que el vot a Unió pot ser útil. Útil per a fer perdre un darrer escó que balli al PP, per exemple. No li tragueu la il·lusió al serillu, que potser encara esperar feu un bon paper aquest desembre, al Congreso.

És ben fàcil: el diumenge, vaga a TVE i Catalunya Ràdio

La immissió de la Junta Electoral Central en els formats dels informatius de TV3 i Catalunya Ràdio, que tant molesta al gremi dels periodistes -així ho diuen-, té una resposta molt fàcil: que convoquin una vaga dels serveis informatius d’ambdós mitjans durant tot el diumenge, en protesta per la coacció orquestrada per la JEC i els partits que l’han promogut.

I que projectin alguna pel·lícula com ara Raza, amb guió de Franco.

L’enquesta de Tele5

Encara que l’enquesta bona serà la del dia 27…