Blog d´en Toni Ferran

Iceta es postula com a President

Enquesta

Sovint se sent a dir que el sobiranisme va de baixa, i fins i tot hi ha qui pronostica una sorpresa per al dia 27. De moment, però, sembla més un desig que una premonició. Una enquesta que publica avui un diari digital que no sembla gens inclinat cap al sobiranisme, indica que la majoria del Parlament de Catalunya seria suficient per declarar la independència (60 de Junts pel Sí + 13 de la CUP). També indica, de passada, que l’efecte d’Hont d’anar plegats CDC i ERC a Junts pel Sí, no és gens menyspreable. Ergo, Mas tenia raó, encara que la resta de partits diguessin que no.

I encara una altra cosa: la dissolució de CiU pot fer desaparèixer Unió del Parlament, i és evident que també del Congreso de los Diputados. Adéu per sempre la suite del Palace.

Més coses, encara. Iceta passarà a fer de gregari, per darrere de la senyoreta Arrimadas i de Rabell. Només passarà al davant del PP, el cuer. Encara cal esperar tres setmanes, fins al recompte, però ja ens podem anar preparant per riure els darrers, que són qui riuen millor. I, amb el permís de la PAH, començar la campanya de desnonaments de la Pòncia i els seus.

Unió es queda amb 5 militants a Manresa, i encara en poden marxar més

Rabell anuncia que vindrà Pablo Iglesias a portar novetats

Manuel Valls sua la cansalada

El Madrid no presenta els papers a temps

Ai, Carmeta!

La darrera flatulència verbal de la Chacón ha servit per acusar al President de gastar diners dels catalans per a la independència. Considerant que ella se’ls gastava en fer fabricar submarins que no suren, la cosa té bemolls.

Naturalment, no es podia deixar la referència als diners dels Pujol. Però hi ha una diferència considerable: els Pujol seran portats davant els tribunals, mentre que l’Estat espanyol no. I ja li regalo els que s’haguessin pogut endur, si retornessin els que s’ha endut Espanya. Encara que només siguin els d’aquest segle.

Com que no despenja de gaire amunt, tampoc, repeteix el mantra aquell que ha sentit, de que la secessió està fora de la llei. Clarament, no ha entès res. Declarar-se independent consisteix precisament en situar-se fora de la obediència a la llei que no permet independitzar-se. Perquè quan parla de la llei en abstracte, es refereix a la espanyola en concret. Com si no n’hi pogués haver d’altra.