Blog d´en Toni Ferran

La cuina tòxica del CIS

És costum denominar “cuina” a la correcció de les enquestes electorals, en base a l’aplicació de la variació entre resultats i enquestes d’unes mateixes eleccions. La diferència entre l’abstenció declarada i la practicada, per exemple, és un dels clàssics; hi ha gent que diu que votarà però a l’hora de la veritat s’absté. Probablement, perquè considera que abstenir-se és vergonyós.

Per altra part, és costum denominar “intoxicació” al falsejament de la informació que es fa amb la finalitat de que l’intoxicat en tregui una conclusió més favorable a l’intoxicador.

El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) depèn de l’Estat espanyol. Per tant, a ningú el sorprendrà que no tingui cap mena d’inconvenient en desacreditar-se i mentir en benefici de qui té la clau de la caixa que paga els sous de la casa. També ho fan altres institucions que als països democràtics defensen amb zel la seva independència del poder executiu.

Dels resultats sense cuina de la darrera enquesta en resulta una desviació que -oh meravella!- rebaixa el tant per cent de vots i el nombre d’escons del sobiranisme, i els trasllada a l’unionisme.

En termes percentuals, li nega al sobiranisme un 5% de vots i tres escons. En realitat, JxS trauria almenys un 40% i la CUP un 7% o més. Entre els dos, més d’un 48%. Això representaria un total de 72 diputats (4 per sobre de la majoria absoluta). La informació del diari El Món no fa esment del nombre probable de vots en blanc i nuls (que no són ni sobiranistes ni unionistes) però costa poc de creure que l’unionisme, a més de quedar en minoria per l’efecte d’Hont, quedaria per sota del 50%; tampoc diu a quant. I això, sense tenir en compte que a la colla del bolero de Rabell (engega cada bola de l’alçada d’un campanar) si se saltessin la disciplina de vot, uns quants votarien independència.

Però que un organisme estatal espanyol menteixi, ja no sorprèn ni al més candorós.

Benvingut, Mateo Messi

A un quart de tres d’avui, 11 de setembre del 2015, a vingut al món el segon fill de Messi. Enhorabona!

La Via Lliure

La Meridiana una mitja hora abans de les 17:14 h

Fa una estona que s’ha acabat la festa. La Meridiana ha estat plena, tot i que el transport públic no ha donat l’abast per dur-hi a tothom qui hi anava. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha parlat de 1,4 milions de persones. Siguin aquest nombre, siguin més o siguin menys, omplir més de cinc quilòmetres d’una avinguda tan ampla no es fa amb quatre gats.

Un cop acabada la transmissió, el silenci oceànic de les televisions espanyoles sobre l’acte multitudinari de Barcelona, era el d’esperar. No ens fallaran; que ningú temi la menor espurna d’afany de diàleg des de Madrid.

Rivera i l’Arrimadas n’han reunit a Tarragona, tot i donar-los arròs, quatre-centes. Aquesta sembla ser la correlació de forces, realment. Que passem de la desgràcia de ser súbdits de la monarquia espanyola a la plenitud de ser ciutadans de la República catalana, està al caure.

Bona Diada.

Tristor a la peperada

Quid sum miser tunc dicturus?
Quem patronum rogaturus…

Què diré jo aleshores, pobre de mi?
A quin protector pregaré…

Qui no es conforma és perquè nol vol

La Cospe contempla com Catalunya se’n va

Va ressuscitant l’Espanya negra

La Junta Electoral ressuscita la censura. Per poder retransmetre la festa de la Meridiana, TV3 haurà de donar els mateixos minuts als de l’Espanya negra, i en el mateix horari, per a què donin la seva tabarra. A molts ens van acostumar a dir-ne d’això franquisme, però la veritat és que Franco no va inventar res.

Qui ahir vagi veure a TV3 Tretze dies d’octubre, podrà veure les concomitàncies que el simulacre de judici a Companys té amb el processament de Mas per haver muntat el 9 N. La independència del tribunal respecte del govern espanyol és similar en ambdós casos. Potser Mas no acabarà assassinat per l’Exercit com Companys, però és ben bé perquè el Món ja no ho toleraria, que si no…

La darrera generació que va viure els anys més durs de la postguerra civil, quan el règim encara no tenia cap vergonya de mostrar-se com era, està desapareixent. Per a la gent d’avui, la llibertat és vista com un dret i no com una conquesta, i no té por. Espanya s’espanta per la pèrdua de la por dels catalans. Amb obstinació bovina, doncs, tornen els vells tics que la Història ens mostra: mentre aquí la gent és vista com a un conjunt de ciutadans, a Espanya és vista com una pila de súbdits; i si no són obedients, garrotada.

Esperem que la cuina de les enquestes s’equivoqui aquest cop, i els resultats del dia 27 s’assemblin més a allò que en diuen la intenció de vot primària (44% per a JxS). Llavors, ens uns mesos passarà a la Història això de ser una colònia de l’imperiet més ridícul que han vist els segles. On mentre deien que no s’hi ponia mai el sol, els pirates atacaven impunement les seves costes de llevant cada cop que volien.

Passem doncs a sumar-nos al nombrós grup de països que han deixat de ser colònies espanyoles: tots els països de l’Amèrica llatina tret de Brasil, Flandes, Filipines, i un llarg etc. Ni un de sol s’ha desdit de la seva independència. Per què nosaltres sí?

La foto del Capitoli

Congressistes dels Estats Units d’Amèrica i representants del govern català, després de saber que el ministre Margallo s’ha enfadat.

Una enquesta més

La que apareix avui torna a donar majoria absoluta al sector sobiranista. Els nombre d’escons puja i baixa, però sense sortir-ne. També pugen i baixen en aquesta mena de casa de barrets sense llum que és l’antisobiranisme. Avui, el fanalet de la cua el durà novament el sturmbannführer que volia netejar Badalona de romanesos.

La Unió Democràtica de Duran i Espadaler, no hi surt. No ric, però és perquè tinc un tall al llavi i em faria mal.

Duran prediu el desastre a Mas